BombersOposConvocatòria 81/26
EntraCrea un compte

Tema 8. Teoria del foc i agents extintors

Practica aquest tema · 72 preguntes Baixa el tema en PDF Tots els temes

Esquema

  1. Introducció
    • 1.1. El foc com a element de progrés i com a font de risc
    • 1.2. Objectiu del manual
  2. Reaccions d'oxidació
    • 2.1. Concepte d'oxidació: oxidació lenta, combustió i reacció termita
    • 2.2. La reacció termita en detall
  3. La combustió
    • 3.1. Concepte químic de combustió, foc i incandescència
    • 3.2. Tipus de combustions
      • 3.2.1. Segons la velocitat de propagació: lenta, ràpida i explosió
      • 3.2.2. Deflagració i detonació
      • 3.2.3. Segons la quantitat de comburent: combustió completa (estequiomètrica)
      • 3.2.4. Combustió incompleta
  4. Triangle i tetraedre del foc
    • 4.1. Triangle del foc: combustible, comburent i calor
    • 4.2. Tetraedre del foc: la reacció en cadena
    • 4.3. Aplicació pràctica: de cada costat del tetraedre, una tècnica d'extinció
  5. Combustibles: classificació i propietats
    • 5.1. Classificació segons l'estat físic: gasosos, líquids i sòlids
    • 5.2. Classificació segons la reacció al foc dels materials
    • 5.3. Propietats fisicoquímiques relacionades amb el foc
      • 5.3.1. Punts d'inflamació, combustió i autoignició
      • 5.3.2. Taula de risc d'incendi per substàncies
      • 5.3.3. Límits d'inflamabilitat (LII, LSI i rang); LIE i LSE
      • 5.3.4. Densitat relativa de vapors
      • 5.3.5. Poder calorífic i càrrega de foc
  6. Comburents
    • 6.1. L'oxigen atmosfèric
    • 6.2. Oxigen en compostos
    • 6.3. Altres comburents gasosos
  7. Fonts d'ignició
    • 7.1. Fonts tèrmiques
    • 7.2. Fonts mecàniques
    • 7.3. Fonts elèctriques
    • 7.4. Fonts químiques
  8. Condicionants que afecten la combustió
    • 8.1. Concentració d'oxigen
      • 8.1.1. Concentració superior al 21%
      • 8.1.2. Concentració inferior al 21%
    • 8.2. Superfície de contacte combustible-comburent
    • 8.3. Humitat del combustible
    • 8.4. Ventilació: incendi limitat pel combustible (ILC) i per la ventilació (ILV)
    • 8.5. Temperatura del combustible
  9. Transmissió de la calor i mecanismes de propagació
    • 9.1. Transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació
      • 9.1.1. Precisions sobre la radiació
    • 9.2. Mecanismes de propagació: el cicle en quatre passos
    • 9.3. Particularitat dels combustibles gasosos
  10. Efectes de la calor en els materials
    • 10.1. Dilatació tèrmica
    • 10.2. Pèrdua de resistència dels materials (acer, formigó i fusta)
  11. Fenòmens extrems: backdraft i flashover
    • 11.1. Backdraft
    • 11.2. Flashover
    • 11.3. Quadre comparatiu
  12. Productes de la combustió
    • 12.1. Per què la combustió real no és mai ideal
    • 12.2. Gasos: tòxics i asfixiants
    • 12.3. Fum
    • 12.4. Flama i calor
    • 12.5. Residus sòlids i contaminació post-incendi
  13. Teoria de l'extinció
    • 13.1. Tècniques d'extinció: inanició, sufocació, refredament i inhibició
    • 13.2. Classes de foc (norma europea EN 2 / UNE-EN 2)
    • 13.3. Agents extintors: aigua
    • 13.4. Escuma
    • 13.5. Pols química seca
    • 13.6. Agents extintors gasosos

Desenvolupament del tema

1. Introducció

1.1. El foc com a element de progrés i com a font de risc

El foc ha estat al llarg de la història un element ESSENCIAL PER AL PROGRÉS HUMÀ, però també una de les principals FONTS DE RISC per a la VIDA, els BÉNS i el MEDI AMBIENT.

1.2. Objectiu del manual

El manual recull de manera ESTRUCTURADA els CONCEPTES BÀSICS de la TEORIA DEL FOC i dels AGENTS EXTINTORS, amb l'objectiu de proporcionar un coneixement SÒLID, COHERENT i APLICABLE en l'àmbit de bombers.

Finalitat última: FONAMENTAR LA SELECCIÓ I APLICACIÓ DE LES TÈCNIQUES D'EXTINCIÓ MÉS ADEQUADES EN FUNCIÓ DE CADA ESCENARI.

2. Reaccions d'oxidació

2.1. Concepte d'oxidació: no tota oxidació és una combustió

Una REACCIÓ D'OXIDACIÓ és un PROCÉS QUÍMIC on una substància es COMBINA AMB UN AGENT OXIDANT (generalment oxigen). L'oxidació pot anar acompanyada d'un alliberament d'energia en forma de CALOR O LLUM, però ⚠ NO TOTES LES REACCIONS D'OXIDACIÓ SÓN COMBUSTIONS, ja que la VELOCITAT i la QUANTITAT DE CALOR alliberada poden variar enormement.

El criteri de classificació del manual és doble: la RAPIDESA i l'ALLIBERAMENT D'ENERGIA.

Tipus Velocitat Energia i manifestació Exemples del manual
OXIDACIÓ LENTA Velocitats MOLT BAIXES, a temperatures properes a l'AMBIENT L'energia s'allibera tan GRADUALMENT que NO es percep augment de temperatura NI apareix FLAMA. Processos CONTINUS que requereixen presència d'OXIGEN i, sovint, HUMITAT El ROVELL DEL FERRO (el ferro reacciona amb l'oxigen de l'aire i l'aigua) · la DESCOMPOSICIÓ D'ALIMENTS que s'espatllen · els PROCESSOS METABÒLICS de les nostres cèl·lules per obtenir energia
COMBUSTIÓ Reacció MOLT RÀPIDA i ENERGÈTICA ALLIBERAMENT IMPORTANT DE CALOR I LLUM, sovint amb aparició de FLAMA. Perquè s'iniciï necessita una ENERGIA D'ACTIVACIÓ INICIAL (una espurna, una font de calor) La CREMA DE FUSTA en una foguera · el GAS NATURAL en una cuina · la GASOLINA en un motor
REACCIÓ TERMITA Oxidació EXTREMADAMENT RÀPIDA i EXTREMADAMENT EXOTÈRMICA ⚠ NO produeix una flama visible i persistent com la combustió de gas o fusta, però genera una temperatura SUPERIOR ALS 2.500 ºC: el material incandescent emet una LLUM INTENSA molt similar a la d'una SOLDADURA i es produeixen METALLS FOSOS La SOLDADURA DE VIES DE TREN

2.2. La reacció termita en detall

Element Paper en la reacció
Combustible La POLS D'ALUMINI
Comburent Un ÒXID METÀL·LIC (com l'òxid de ferro)
⚠ Origen de l'oxigen L'OXIGEN PROVÉ DE LA MOLÈCULA DE L'ÒXID I NO DE L'AIRE
Temperatura Supera els 2.500 ºC, amb producció de metalls fosos

⚠ La termita és l'exemple canònic del manual que demostra que el COMBURENT NO HA DE SER NECESSÀRIAMENT L'OXIGEN ATMOSFÈRIC (es reprèn a l'apartat 4.1 i a l'apartat 6.2).

3. La combustió

3.1. Concepte químic de combustió, foc i incandescència

A nivell químic, una COMBUSTIÓ és una REACCIÓ D'OXIDACIÓ MOLT RÀPIDA I EXOTÈRMICA (allibera calor) que es produeix entre una substància COMBUSTIBLE i un COMBURENT (generalment l'oxigen de l'aire, encara que no sempre).

Concepte Definició del manual
COMBUSTIÓ La reacció química: oxidació molt ràpida i exotèrmica entre combustible i comburent
FOC La MANIFESTACIÓ PERCEPTIBLE d'una combustió. Es caracteritza per la producció de CALOR i LLUM, acompanyada de FLAMA, FUM i GASOS
INCANDESCÈNCIA Combustió SENSE FLAMA, en què l'emissió de calor i llum es manifesta en forma d'incandescència, amb presència de FUMS però SENSE FLAMA VISIBLE

3.2. Tipus de combustions

Les reaccions de combustió no sempre es produeixen de la mateixa manera. La classificació depèn de la VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DE LA FLAMA, la QUANTITAT DE COMBURENT DISPONIBLE i la PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE FLAMA VISIBLE.

3.2.1. Segons la velocitat de propagació: lenta, ràpida i explosió
Tipus Flama Despreniment de calor Velocitat de propagació Exemples
COMBUSTIÓ LENTA SENSE flama visible MOLT GRADUAL MOLT BAIXA La combustió d'una SOCA (brasa), una CIGARRETA
COMBUSTIÓ RÀPIDA AMB flama Calor i llum INTENSES MODERADA És el que coneixem com a FOC
EXPLOSIÓ Sí Augment BRUSC de TEMPERATURA, VOLUM i PRESSIÓ EXTREMADAMENT RÀPIDA Deflagracions i detonacions (apartat 3.2.2)
3.2.2. Deflagració i detonació

⚠⚠ Les explosions es diferencien PRINCIPALMENT PER LA VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DEL SEU FRONT DE REACCIÓ.

DEFLAGRACIÓ DETONACIÓ
Velocitat del front SUPERIOR A 1 m/s però INFERIOR a la velocitat del so en el medi → SUBSÒNICA SUPERSÒNICA: superior a la velocitat del so en el medi
Efecte de pressió Pressió NOTABLE per l'expansió ràpida dels gasos calents Crea una POTENT I DESTRUCTIVA ONA DE XOC
Ona de xoc ⚠ SENSE generar una ona de xoc d'alta energia AMB ona de xoc d'alta energia
Massa implicada Progressiva TOTA LA MASSA del combustible entra GAIREBÉ INSTANTÀNIAMENT en combustió
3.2.3. Segons la quantitat de comburent: combustió completa (estequiomètrica)

La QUANTITAT DE COMBURENT (generalment oxigen) disponible RESPECTE AL COMBUSTIBLE és determinant per a l'EFICIÈNCIA de la combustió, l'ENERGIA OBTINGUDA i els PRODUCTES RESULTANTS. El manual ho explica amb la combustió del metà (CH₄), principal component del gas natural.

Tret Combustió completa o estequiomètrica
Quan es produeix Quan hi ha una quantitat SUFICIENT O EXCESSIVA D'OXIGEN perquè TOT EL COMBUSTIBLE REACCIONI COMPLETAMENT
Productes Principalment DIÒXID DE CARBONI (CO₂) i AIGUA (H₂O)
Energia MÀXIMA ALLIBERACIÓ D'ENERGIA
Reacció del metà CH₄ + 2·O₂ → CO₂ + 2·H₂O
Mescla estequiomètrica PROPORCIÓ EXACTA de combustible i comburent perquè la combustió sigui completa, sense excés significatiu ni d'un ni de l'altre. És la proporció IDEAL per a l'eficiència energètica i per a la MENOR GENERACIÓ DE PRODUCTES NO DESITJATS
On es busca En CALDERES o MOTORS, per maximitzar el rendiment energètic i minimitzar la contaminació
Aspecte de la flama FLAMA BLAVA I ESTABLE
3.2.4. Combustió incompleta
Tret Combustió incompleta
Quan es produeix Quan NO HI HA PROU OXIGEN per a la combustió completa, o quan la barreja de combustible i oxigen NO ÉS L'ADEQUADA
Conseqüència El combustible NO S'OXIDA TOTALMENT i es generen subproductes PERILLOSOS, TÒXICS o MENYS EFICIENTS energèticament
Productes MONÒXID DE CARBONI (CO) — gas altament tòxic, incolor i inodor — · CARBONI PUR (SUTGE) en forma de partícules de fum negre · i CO₂ i aigua en MENOR proporció que en una combustió completa
Energia N'allibera MENYS que la completa
Reacció del metà (una de les moltes possibilitats) 2·CH₄ + 3·O₂ (insuficient) → 2 CO + 4·H₂O
Aspecte de la flama FLAMES TARONGES O GROGUES, sovint amb MOLT FUM NEGRE i calor
⚠ Rellevància És un problema GREU en INCENDIS, MOTORS i SISTEMES DE CALEFACCIÓ, perquè genera gasos perillosos i sutge que s'acumula

⚠ Regla mnemotècnica del color de la flama: BLAVA I ESTABLE = COMPLETA · TARONJA O GROGA AMB FUM NEGRE = INCOMPLETA.

4. Triangle i tetraedre del foc

4.1. Triangle del foc: combustible, comburent i calor

Tradicionalment s'ha utilitzat el concepte de TRIANGLE DEL FOC per representar els TRES COMPONENTS ESSENCIALS PER A L'INICI D'UN FOC. ⚠ Si manca QUALSEVOL d'aquests tres elements, la combustió NO POT INICIAR-SE o S'APAGARÀ.

# Element Definició del manual
1 COMBUSTIBLE Qualsevol material que pot cremar (fusta, paper, gasolina...)
2 COMBURENT L'OXIDANT necessari per a la combustió, generalment l'oxigen de l'aire. ⚠ En certes situacions o tipus de materials, el comburent pot ser una SUBSTÀNCIA DIFERENT de l'oxigen atmosfèric, o l'oxigen pot provenir d'un COMPOST QUÍMIC QUE EL CEDEIX durant la reacció (cas de la reacció termita). ⚠⚠ La majoria de focs necessiten ALMENYS UN 16% D'OXIGEN a l'atmosfera per mantenir-se
3 CALOR (o ENERGIA D'ACTIVACIÓ) L'energia INICIAL necessària per INICIAR la reacció: una espurna, una flama, un curtcircuit, la calor generada per fricció...

4.2. Tetraedre del foc: la reacció en cadena

El TETRAEDRE DEL FOC és una EVOLUCIÓ del triangle que afegeix un QUART ELEMENT necessari per explicar COM EL FOC ES MANTÉ I S'AUTOALIMENTA.

# Element Definició del manual
4 REACCIÓ EN CADENA ⚠ És EL MOTOR DEL FOC. És el procés químic AUTOSOSTINGUT en què els productes d'una reacció anterior (especialment els RADICALS LLIURES) actuen com a REACTIUS per a les reaccions posteriors, mantenint la flama activa. Sense aquesta reacció en cadena, el foc NO ES POT AUTOALIMENTAR i S'EXTINGIRIA un cop retirada la font de calor inicial

4.3. Aplicació pràctica: de cada costat del tetraedre, una tècnica d'extinció

La IMPORTÀNCIA del tetraedre del foc RAU EN LA SEVA APLICACIÓ PRÀCTICA PER A L'EXTINCIÓ. ⚠⚠ Per extingir un incendi cal ELIMINAR UN O MÉS DELS COSTATS DEL TETRAEDRE; NO CAL ELIMINAR-LOS TOTS, NOMÉS UN perquè la reacció de combustió s'aturi (es desenvolupa a l'apartat 13.1).

Correspondència: COMBUSTIBLE → INANICIÓ o SEPARACIÓ · COMBURENT → SUFOCACIÓ · CALOR → REFREDAMENT · REACCIÓ EN CADENA → INHIBICIÓ o INTERRUPCIÓ QUÍMICA (desenvolupada a l'apartat 13.1).

Triangle i tetraedre del foc amb les quatre tècniques d'extinció associades a cada element
Figura 1. Triangle i tetraedre del foc: els quatre elements i la tècnica d'extinció que elimina cadascun (inanició, sufocació, refredament i inhibició) — apartats 4 i 13.1.

5. Combustibles: classificació i propietats

El COMBUSTIBLE és el material que S'OXIDA I CREMA en una reacció de combustió. Perquè es produeixi un foc és indispensable que hi hagi combustible present.

⚠⚠ IDEA CLAU DEL MANUAL: tot i que parlem de combustibles SÒLIDS, LÍQUIDS i GASOSOS, EL QUE REALMENT CREMA SÓN ELS GASOS O VAPORS INFLAMABLES QUE ES DESPRENEN D'AQUESTS MATERIALS.

5.1. Classificació segons l'estat físic

Els combustibles es classifiquen segons el seu ESTAT FÍSIC A TEMPERATURA I PRESSIÓ AMBIENT, i cadascun presenta un MECANISME DIFERENT PER GENERAR ELS VAPORS que alimenten la flama.

Estat Mecanisme per generar vapors Conseqüència operativa Exemples
GASOSOS JA es troben en fase gasosa a temperatura ambient: NO necessiten cap transformació prèvia per barrejar-se amb el comburent i iniciar la combustió IMMEDIATAMENT quan hi ha una font d'ignició ⚠ Poden estar ÍNTIMAMENT BARREJATS amb l'oxigen de l'aire, cosa que fa que les VELOCITATS DE PROPAGACIÓ puguin ser MOLT ALTES i el RISC D'EXPLOSIÓ ELEVAT Gas natural (metà), propà, butà, hidrogen, acetilè
LÍQUIDS El que crema són els VAPORS DEL LÍQUID que es desprenen de la seva SUPERFÍCIE N'hi ha que a temperatura ambient JA generen prou gasos inflamables i n'hi ha que requereixen ser ESCALFATS prèviament Gasolina, dièsel, alcohol, querosè, olis de cuina
SÒLIDS Requereixen el procés MÉS COMPLEX per alliberar els vapors inflamables Hi ha sòlids que en elevar la temperatura PRIMER ES FONEN i seguidament emeten vapors inflamables (cera de les espelmes, majoria de plàstics); altres requereixen una DESCOMPOSICIÓ TÈRMICA (PIRÒLISI), en què la calor TRENCA LES MOLÈCULES i els productes resultants són GASOS COMBUSTIBLES que poden cremar Fusta, paper, carbó

5.2. Classificació segons la reacció al foc dels materials

La REACCIÓ AL FOC d'un material es refereix a la seva CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT D'UN INCENDI quan s'exposa a una font de calor o flama. El manual n'ofereix una classificació MOLT BÀSICA de quatre graus.

Grau Definició Exemples del manual
NO COMBUSTIBLES (o INCOMBUSTIBLES) NO s'encenen ni contribueixen al creixement del foc. Bàsicament, NO CREMEN Roca, vidre, ceràmica, metalls (en massa)
COMBUSTIBLES Capaços de cremar, però requereixen una APORTACIÓ D'ENERGIA CONSIDERABLE o CONDICIONS ESPECÍFIQUES per iniciar la combustió. La ignició NO és immediata a temperatura ambient Fusta, cartró, plàstics, gasoil
INFLAMABLES S'encenen amb FACILITAT en presència d'una font d'ignició, FINS I TOT A TEMPERATURES AMBIENTALS. La perillositat rau en la RAPIDESA amb què poden generar flama Alcohol, acetona
MOLT INFLAMABLES S'encenen amb EXTREMA FACILITAT, amb fonts d'ignició MÍNIMES, i propaguen el foc de manera MOLT RÀPIDA. ⚠ Representen el RISC MÉS ALT Gasolina, gas natural, pilota de ping-pong (cel·luloide), poliestirè expandit (porexpan), alguns sòlids en pols (farina, sucre glaç)

Altres classificacions més detallades: el manual remet a les EUROCLASSES de la norma EN 13501-1, utilitzades en el sector de la construcció, que a més de la CONTRIBUCIÓ AL FOC consideren altres factors importants per a la seguretat de les persones, dels serveis d'emergència i la integritat dels edificis.

⚠ COHERÈNCIA AMB EL TEMA 23 (MAN.SP.000, prevenció bàsica d'incendis): el tema 23 desenvolupa el sistema complet d'Euroclasses A1 a F amb els índexs "s" d'OPACITAT DELS FUMS i "d" de CAIGUDA DE GOTES O PARTÍCULES INFLAMADES (per exemple C-s2,d0). No hi ha contradicció: el MAN.GRAL.008 ofereix la classificació bàsica de quatre graus i remet expressament a la EN 13501-1; el MAN.SP.000 la desplega amb els criteris normatius del CTE.

5.3. Propietats fisicoquímiques relacionades amb el foc

Algunes propietats ajuden a PREDIR COM ES COMPORTARÀ UN COMBUSTIBLE davant una font de calor o ignició.

5.3.1. Punts d'inflamació, combustió i autoignició
Propietat Nom anglès Definició del manual
PUNT D'INFLAMACIÓ Flash Point TEMPERATURA MÍNIMA a la qual un combustible emet PROU VAPORS per formar una barreja inflamable amb l'aire, que pot ENCENDRE'S MOMENTÀNIAMENT en presència d'una FONT D'IGNICIÓ EXTERNA (una flama, una guspira...). ⚠ A aquesta temperatura la FLAMA NO ES MANTÉ de forma continuada i S'APAGA
PUNT DE COMBUSTIÓ Fire Point TEMPERATURA MÍNIMA a la qual un combustible emet prou vapors per MANTENIR LA COMBUSTIÓ (la flama) DE FORMA CONTINUADA, un cop s'ha encès amb una font d'ignició externa. ⚠⚠ És SEMPRE LLEUGERAMENT SUPERIOR al punt d'inflamació (normalment uns pocs graus més alt), perquè requereix una generació de vapors MÉS SOSTINGUDA
PUNT D'AUTOINFLAMACIÓ o AUTOIGNICIÓ Autoignition Temperature TEMPERATURA a la qual un combustible S'ENCÉN ESPONTÀNIAMENT SENSE NECESSITAT DE CAP FONT D'IGNICIÓ EXTERNA. ⚠ És MOLT MÉS ELEVADA que la de combustió

⚠⚠ APLICABILITAT (pregunta clàssica): els PUNTS D'INFLAMACIÓ I DE COMBUSTIÓ NOMÉS APLIQUEN A COMBUSTIBLES SÒLIDS I LÍQUIDS — NO TENEN SENTIT PER ALS GASOS, que ja es troben en fase de vapor a temperatura ambient. LA TEMPERATURA D'AUTOINFLAMACIÓ TÉ APLICACIÓ A SÒLIDS, LÍQUIDS I GASOS.

Regla general: COM MÉS BAIXES SÓN AQUESTES TEMPERATURES, MÉS FÀCILMENT INFLAMABLE ÉS LA SUBSTÀNCIA I MÉS GRAN ÉS EL RISC D'INCENDI.

5.3.2. Taula de risc d'incendi per substàncies
Categoria Substància Punt d'inflamació (°C) Punt d'autoinflamació (°C)
SÒLIDS Fusta de pi 225 280
SÒLIDS Polietilè 340 350
SÒLIDS Poliestirè 345 490
LÍQUIDS Gasolina < –20 ≈ 220
LÍQUIDS Alcohol etílic 12 370
LÍQUIDS Acetona –19 465
LÍQUIDS Gasoil 60 220–300
LÍQUIDS Aiguarràs 35 253
GASOS Metà — 540
GASOS Propà — 465
GASOS Butà — 360
GASOS Hidrogen — 560
GASOS Acetilè — 350
GASOS Etilè — 425

⚠ Observacions de memòria: els GASOS NO TENEN punt d'inflamació (columna buida al manual). La GASOLINA té punt d'inflamació INFERIOR A –20 ºC (per això és "molt inflamable" en qualsevol condició ambiental) mentre que el GASOIL el té a 60 ºC. L'HIDROGEN té l'autoignició MÉS ALTA de la taula (560 ºC) i l'ACETILÈ, la MÉS BAIXA dels gasos (350 ºC).

5.3.3. Límits d'inflamabilitat (LII, LSI i rang); LIE i LSE

Perquè una substància combustible s'encengui i es mantingui la flama en presència de l'oxigen de l'aire, NO N'HI HA PROU amb la presència de vapors i una font d'ignició: la CONCENTRACIÓ d'aquests vapors a l'aire ha d'estar dins d'un RANG MOLT ESPECÍFIC, els LÍMITS D'INFLAMABILITAT. Fora d'aquest rang, la barreja és massa "POBRA" o massa "RICA" en combustible per poder cremar.

Concepte Sigla Definició
Límit inferior d'inflamabilitat LII CONCENTRACIÓ MÍNIMA de vapor o gas combustible a l'aire (en % en volum) PER SOTA DE LA QUAL la barreja és massa "POBRA" o diluïda (no hi ha prou combustible) per encendre's. ⚠ Per sota de l'LII, la barreja NI CREMA NI EXPLOTA
Límit superior d'inflamabilitat LSI CONCENTRACIÓ MÀXIMA (en % en volum) PER SOBRE DE LA QUAL la barreja és massa "RICA" (hi ha massa combustible i no hi ha prou oxigen) per encendre's. ⚠ Per sobre de l'LSI, la barreja TAMPOC crema ni explota
Rang d'inflamabilitat — INTERVAL de concentracions ENTRE l'LII i l'LSI. Qualsevol barreja dins d'aquest rang és susceptible d'encendre's i cremar o explotar en presència d'una font d'ignició. ⚠⚠ COM MÉS AMPLI SIGUI AQUEST RANG, MÉS GRAN ÉS EL RISC que la substància formi una barreja perillosa
Límit inferior d'explosió LIE Valor MÍNIM de mescla combustible gas-oxigen atmosfèric que pot arribar a EXPLOTAR (una deflagració més ràpida d'1 m/s)
Límit superior d'explosió LSE Valor MÀXIM de mescla que pot arribar a explotar

⚠ Relació LII/LSI amb LIE/LSE: els vapors de combustible poden arribar a EXPLOTAR si es troben EN UN LLOC TANCAT, depenent del punt del rang on ens trobem. ELS VALORS DE L'LIE I L'LSE SÓN MOLT SEMBLANTS ALS DELS LII I LSI I, EN MOLTS CASOS, IDÈNTICS.

Substància LII (%) LSI (%) Rang d'inflamabilitat (%)
Hidrogen (H₂) 4 75 71
Monòxid de carboni (CO) 12,5 74 61,5
Metà (gas natural) 5 15 10
Propà 2,1 9,5 7,4
Butà 1,8 8,4 6,6
Gasolina 1,4 7,6 6,2

Nota del manual: valors típics a temperatura ambient, amb oxigen ambient.

⚠⚠ L'HIDROGEN encapçala la taula amb el RANG MÉS AMPLI (71 punts: de 4% a 75%), seguit del MONÒXID DE CARBONI (61,5). La GASOLINA té el rang MÉS ESTRET de la taula (6,2), però també l'LII MÉS BAIX després del butà: n'hi ha prou amb 1,4% de vapor a l'aire perquè la barreja sigui inflamable.

Concepte complementari de la figura del manual: dins del rang hi ha una MESCLA IDEAL (MI), el punt de màxima intensitat de la combustió, situat entre l'LII i l'LSI; a mesura que ens allunyem de la mescla ideal cap a qualsevol dels dos límits, la intensitat decreix fins a fer-se nul·la.

Escala de temperatures amb els punts d'inflamació, combustió i autoignició, barres de límits d'inflamabilitat i comportament dels vapors segons la densitat
Figura 2. Propietats fisicoquímiques dels combustibles: escala de temperatures amb els punts d'inflamació, combustió i autoignició; límits d'inflamabilitat amb la mescla ideal; i comportament dels vapors segons la densitat relativa (apartat 5.3).
5.3.4. Densitat relativa de vapors

La DENSITAT DE VAPOR (relativa a l'aire) d'una substància és la relació entre la MASSA D'UN VOLUM DETERMINAT de gas o vapor i la MASSA DEL MATEIX VOLUM D'AIRE a la mateixa temperatura i pressió. La densitat de l'aire es pren com a REFERÈNCIA (VALOR 1).

Densitat de vapor Comportament Perill principal Exemples del manual
≈ 1 (similar a l'aire) Es BARREGEN FÀCILMENT amb l'aire per DIFUSIÓ I CONVECCIÓ Formen una barreja potencialment inflamable que es pot estendre per TOT L'ESPAI Monòxid de carboni (CO) ≈ 0,97
< 1 (més lleugers que l'aire) PUGEN i s'acumulen a les ZONES SUPERIORS d'un recinte (sostres) o es dispersen ràpidament a l'aire lliure Acumulació en ESPAIS ELEVATS o TANCATS A DALT, on poden formar capes explosives Metà (gas natural) ≈ 0,55 · Hidrogen ≈ 0,07
> 1 (més pesats que l'aire) ⚠⚠ SÓN PARTICULARMENT PERILLOSOS: BAIXEN i s'acumulen a prop del TERRA, en ZONES BAIXES, FOSSES, DEPRESSIONS o SOTERRANIS Poden DESPLAÇAR L'OXIGEN, crear "LLACS" INVISIBLES DE VAPOR INFLAMABLE i VIATJAR DISTÀNCIES CONSIDERABLES ARRAN DE TERRA fins a trobar una font d'ignició Propà ≈ 1,55 · Butà ≈ 2,0 · Vapors de gasolina ≈ 3–4 · Acetona ≈ 2,0 · Toluè ≈ 3,1

Matís del manual: TOTS els gasos i vapors, amb el temps, s'acaben barrejant amb l'aire per DIFUSIÓ. Però una GRAN DIFERÈNCIA DE DENSITAT pot ALENTIR O ALTERAR significativament la rapidesa i la manera en què es produeix aquesta barreja homogènia, especialment EN CONDICIONS D'AIRE TRANQUIL O AMB GRANS FUITES.

5.3.5. Poder calorífic i càrrega de foc
Concepte Definició
PODER CALORÍFIC (PC) QUANTITAT D'ENERGIA (CALOR) que s'allibera per la COMBUSTIÓ COMPLETA D'UNA UNITAT DE MASSA O VOLUM d'aquesta substància. Dona ràpidament una idea de la VIRULÈNCIA POTENCIAL que pot desenvolupar un incendi
Què indica un PC elevat Que el combustible alliberarà MOLTA ENERGIA, contribuint a una MAJOR INTENSITAT, a un AUGMENT RÀPID DE LA TEMPERATURA i a una MAJOR CAPACITAT DE PROPAGACIÓ del foc
CÀRREGA DE FOC El poder calorífic permet QUANTIFICAR LA CÀRREGA DE FOC d'un espai o edifici, que representa la QUANTITAT TOTAL D'ENERGIA TÈRMICA POTENCIAL que pot alliberar-se durant un incendi en aquest lloc
Substància PCI (MJ/kg) Substància PCI (MJ/kg)
Hidrogen 120 Gasolina 44
Metà (gas natural) 50 Gasoil 43
Propà 46,3 Polietilè 43
Butà 45,7 Fusta de pi (seca) 18,5

⚠⚠ L'HIDROGEN té el PCI MÉS ALT de la taula amb DIFERÈNCIA (120 MJ/kg, més del DOBLE que el metà). La FUSTA DE PI SECA té el MÉS BAIX (18,5 MJ/kg), menys de la meitat que qualsevol hidrocarbur líquid. El POLIETILÈ (43 MJ/kg) crema amb una energia pràcticament idèntica a la del GASOIL: és la raó física per la qual els incendis amb molt material plàstic són tan virulents.

6. Comburents

Un COMBURENT és una substància capaç de PROVOCAR O AFAVORIR LA COMBUSTIÓ en reaccionar amb un combustible i és IMPRESCINDIBLE PER A L'EXISTÈNCIA DEL FOC.

6.1. L'oxigen atmosfèric

Tret Detall
Paper És el comburent PER EXCEL·LÈNCIA, present en la gran majoria dels focs que coneixem
Proporció a l'aire Aproximadament el 21% de l'aire que respirem
⚠ Llindar de manteniment La majoria de materials necessiten ALMENYS UN 16% D'OXIGEN per poder MANTENIR UNA FLAMA

6.2. Oxigen en compostos

Alguns materials tenen OXIGEN INTEGRAT EN LA SEVA PRÒPIA ESTRUCTURA QUÍMICA, el qual ALLIBEREN DURANT LA REACCIÓ de combustió. ⚠⚠ Així, aquests materials PODEN CREMAR SENSE NECESSITAT D'OXIGEN EXTERN DE L'AIRE.

Substància Com actua com a comburent
BATERIES DE IÓ LITI En cas de THERMAL RUNAWAY poden alliberar OXIGEN a partir dels MATERIALS DEL CÀTODE (òxids de cobalt, manganès o níquel), ⚠ MANTENINT LA COMBUSTIÓ FINS I TOT SENSE AIRE EXTERIOR
NITRATS Presents en fertilitzants, com el NITRAT D'AMONI, que és un potent oxidant i pot ser EXPLOSIU
CLORATS Usats com a herbicides; agents oxidants que poden REACCIONAR VIOLENTAMENT amb combustibles
PERÒXIDS Com l'aigua oxigenada; agents oxidants POTENTS

6.3. Altres comburents gasosos

Si bé és POC HABITUAL, diferents gasos poden actuar com a comburents amb certs materials en PROCESSOS INDUSTRIALS O EXPERIMENTS.

Combustible Comburent alternatiu
Hidrocarburs Poden cremar en atmosfera de CLOR (Cl₂)
Alumini o magnesi Poden cremar en atmosfera de NITROGEN (N₂)
Hidrogen Pot cremar en atmosfera de CLOR GASÓS

⚠ Conclusió del manual: la PRESÈNCIA DE COMBURENTS CONCENTRATS O QUE S'ALLIBEREN INTERNAMENT, FINS I TOT EN L'ABSÈNCIA D'OXIGEN DE L'AIRE, representa un RISC SIGNIFICATIU i requereix MESURES DE SEGURETAT I TÈCNIQUES D'EXTINCIÓ ESPECÍFIQUES. (Per això la sufocació no funciona en aquests escenaris: no es pot eliminar un comburent que el material porta a dins.)

7. Fonts d'ignició

La CALOR, o ENERGIA D'ACTIVACIÓ, és el factor que INICIA la reacció de combustió, elevant la temperatura del combustible fins al seu PUNT D'IGNICIÓ i desencadenant les primeres reaccions. Les fonts d'ignició són nombroses i variades, i la seva classificació ens ajuda a entendre els ORÍGENS DELS INCENDIS.

7.1. Fonts tèrmiques

Subtipus Exemples del manual
FLAMES OBERTES Llumins, encenedors, espelmes, fogueres
MATERIALS INCANDESCENTS Brases, xemeneies, tubs d'escapament
SUPERFÍCIES CALENTES Estufes, radiadors, bombetes elèctriques, planxes, maquinària amb parts sobreescalfades (motors, rodaments, canonades)
SOLDADURA I OXITALL Processos que generen calor intensa i PROJECCIÓ DE PARTÍCULES INCANDESCENTS
FENÒMENS NATURALS La RADIACIÓ SOLAR CONCENTRADA (efecte lupa) o els LLAMPS d'una tempesta elèctrica

7.2. Fonts mecàniques

Subtipus Mecanisme Exemples
FRICCIÓ I FREGAMENT Generació de calor per la FRICCIÓ CONTINUADA entre dues superfícies; ⚠ si aquesta calor S'ACUMULA pot ser suficient per encendre un material proper Fregament de RODAMENTS o CORRETGES en maquinària, FRENS sobreescalfats
GUSPIRES MECÀNIQUES (IMPACTE) Generació de guspires per l'IMPACTE O XOC de materials, especialment metalls o pedres, entre ells. Són petites PARTÍCULES INCANDESCENTS amb prou energia per iniciar una combustió Eines mecàniques (esmoladores, motoserres), maquinària agrícola (segadores, desbrossadores), rodes de tren

7.3. Fonts elèctriques

Subtipus Mecanisme
SOBRECÀRREGUES I CURTCIRCUITS Un corrent EXCESSIU que supera la capacitat dels conductors i provoca sobreescalfament dels materials aïllants
GUSPIRES ELÈCTRIQUES I ARCS VOLTAICS Generats per soldadura elèctrica, connexions defectuoses, curtcircuits o descàrregues d'ELECTRICITAT ESTÀTICA

7.4. Fonts químiques

Subtipus Mecanisme Exemples
REACCIONS EXOTÈRMIQUES Alguns productes químics, en barrejar-se, reaccionen alliberant una GRAN QUANTITAT DE CALOR, que pot ser suficient per encendre materials combustibles propers —
COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA Certs materials orgànics poden GENERAR CALOR LENTAMENT a través de processos d'OXIDACIÓ O BACTERIANS; ⚠ si aquesta calor NO ES DISSIPA I S'ACUMULA, la temperatura pot augmentar fins al PUNT D'IGNICIÓ SENSE UNA FONT DE CALOR EXTERNA Teles impregnades d'oli, fenc, piles de matèria orgànica, encenalls de fusta emmagatzemats incorrectament

Entendre aquestes fonts és FONAMENTAL PER A LA PREVENCIÓ D'INCENDIS, ja que permet IDENTIFICAR I CONTROLAR ELS RISCOS POTENCIALS en qualsevol entorn.

8. Condicionants que afecten la combustió

8.1. Concentració d'oxigen

L'OXIGEN és el COMBURENT ESSENCIAL per a la majoria de les combustions. UNA VARIACIÓ EN LA SEVA CONCENTRACIÓ ALTERA DRÀSTICAMENT EL COMPORTAMENT D'UN INCENDI.

8.1.1. Concentració superior al 21%
Aspecte Efecte
On es pot trobar Tot i que difícilment trobarem concentracions superiors al 21% de l'aire ambient, en ENTORNS INDUSTRIALS, LABORATORIS i CENTRES HOSPITALARIS es fa servir OXIGEN PUR que es podria veure involucrat en un incendi. També en presència de substàncies comburents que alliberen oxigen en descompondre's (nitrat d'amoni utilitzat com a fertilitzant)
Efecte general ACCELERA la velocitat de combustió, AUGMENTA la intensitat de les flames i la temperatura
⚠⚠ Xifres del manual Amb un 24% d'oxigen, la VELOCITAT DE LA COMBUSTIÓ ES DUPLICA respecte a l'aire normal. Amb un 40% d'oxigen, la velocitat ES MULTIPLICA PER 4
Materials afectats ⚠ Materials que en l'aire ambient NO poden entrar en combustió (només s'oxiden lentament), en atmosferes altament riques en oxigen S'ENCENEN VIVAMENT: per exemple LLANA D'ACER i POLS D'ALUMINI
Efecte sobre els límits AMPLIA EL RANG D'INFLAMABILITAT, augmentant PARTICULARMENT EL LÍMIT SUPERIOR D'INFLAMABILITAT (LSI): la barreja pot cremar en un ventall MÉS AMPLI de proporcions, incloent barreges que en condicions habituals serien MASSA RIQUES per cremar
8.1.2. Concentració inferior al 21%

La DISMINUCIÓ de la concentració d'oxigen és una situació MOLT MÉS HABITUAL en incendis, especialment en ESPAIS TANCATS O AMB VENTILACIÓ DEFICIENT.

Fase Què passa
A mesura que l'oxigen es consumeix (sense aportació d'aire fresc) La INTENSITAT del foc DISMINUEIX · les FLAMES ES FAN MÉS PETITES · es REDUEIX L'ALLIBERAMENT DE CALOR · la VELOCITAT DE PROPAGACIÓ ES FRENA
⚠ Llindar d'extinció de la flama Per a la majoria de combustibles, PER SOTA D'UN 14% D'OXIGEN APROXIMADAMENT, LA FLAMA S'EXTINGEIX
⚠⚠ Però una baixa concentració NO GARANTEIX L'EXTINCIÓ Encara que la flama s'hagi extingit per manca d'oxigen, els materials poden CONTINUAR CREMANT SENSE FLAMA (FOC LATENT), en forma de BRASES, FINS I TOT AMB CONCENTRACIONS D'OXIGEN TAN BAIXES COM EL 5–8%
⚠⚠ Conseqüència És EXTREMADAMENT PERILLÓS en espais confinats, perquè els combustibles poden SEGUIR PIROLITZANT I GENERANT GASOS COMBUSTIBLES. Si posteriorment es produeix una ENTRADA SOBTADA D'AIRE (VENTILACIÓ), es pot desencadenar una REIGNICIÓ VIOLENTA: BACKDRAFT (apartat 11.1)

⚠⚠ TRES XIFRES D'OXIGEN QUE CAL NO CONFONDRE: 21% = oxigen a l'aire · 16% = mínim que la MAJORIA DE FOCS necessiten per MANTENIR LA FLAMA · 14% = per sota, la flama S'EXTINGEIX per a la majoria de combustibles · 5–8% = el FOC LATENT (brases) encara es pot mantenir.

8.2. Superfície de contacte combustible-comburent

Per una mateixa substància combustible (sòlida o líquida), la SUPERFÍCIE DE CONTACTE amb el comburent té una influència NOTABLE, I SOVINT ESPECTACULAR, EN LA VELOCITAT DE COMBUSTIÓ.

Estat Efecte de la superfície de contacte Exemples del manual
SÒLIDS I LÍQUIDS COM MÉS GRAN és la superfície de contacte, o COM MÉS FINES les partícules, MÉS FACILITAT per generar vapors i MÉS OXIGEN pot interactuar amb aquests Encenalls de fusta o branquillons prims per encendre la barbacoa · herbassar sec o rostolls (envers troncs gruixuts) · la GASOLINA POLVORITZADA (boira fina) pot cremar GAIREBÉ INSTANTÀNIAMENT I EXPLOSIVAMENT, a diferència d'un bassal, que crema i propaga gradualment
⚠⚠ SÒLIDS EN POLS Cas PARTICULARMENT PERILLÓS: en reduir la mida de partícula fins a convertir-lo en pols, la superfície de contacte amb l'aire AUGMENTA DE MANERA EXPONENCIAL. Si aquesta pols ES DISPERSA A L'AIRE pot formar un NÚVOL DE PARTÍCULES COMBUSTIBLES que, amb una font d'ignició, pot provocar una EXPLOSIÓ DE POLS EXTREMADAMENT VIOLENTA, amb alliberació de calor rapidíssima i gran pressió Pols de fusta en SERRADORES · pols de FARINA · SUCRE GLAÇ · pols de CEREALS EN SITGES
GASOS No podem parlar de mida de partícules, però el mateix efecte és aplicable a tenir una BARREJA MOLT HOMOGÈNIA del gas combustible amb l'oxigen: les molècules estan MILLOR DISTRIBUÏDES per interaccionar i la reacció es produeix MÉS RÀPIDA I EFICIENTMENT —

8.3. Humitat del combustible

Mecanisme Conseqüència
L'AIGUA HA D'EVAPORAR-SE ABANS que el combustible pugui començar a cremar o continuar cremant eficaçment Aquest procés d'evaporació CONSUMEIX UNA QUANTITAT CONSIDERABLE D'ENERGIA (CALOR LATENT DE VAPORITZACIÓ), absorbint calor que d'altra manera s'utilitzaria per ESCALFAR i, eventualment, PIROLITZAR el combustible
Resultat Una humitat elevada RETARDA SIGNIFICATIVAMENT LA IGNICIÓ i DISMINUEIX LA VELOCITAT DE COMBUSTIÓ. ⚠ En alguns casos pot FINS I TOT IMPEDIR LA COMBUSTIÓ si la humitat és excessiva
Exemples del manual La FUSTA HUMIDA és molt més difícil d'encendre i crema amb menys intensitat que la fusta seca. ⚠ En INCENDIS FORESTALS, els combustibles vegetals amb ALT CONTINGUT D'HUMITAT actuen com un FRE NATURAL A LA PROPAGACIÓ DEL FOC

8.4. Ventilació: incendi limitat pel combustible (ILC) i per la ventilació (ILV)

La VENTILACIÓ fa referència al MOVIMENT DE L'AIRE CAP I DES DE LA ZONA DE COMBUSTIÓ, afectant directament el SUBMINISTRAMENT D'OXIGEN i l'EVACUACIÓ DELS PRODUCTES de la combustió.

INCENDI LIMITAT PEL COMBUSTIBLE (ILC) INCENDI LIMITAT PER LA VENTILACIÓ (ILV)
Condició de ventilació VENTILACIÓ ADEQUADA (aire fresc entrant) VENTILACIÓ LIMITADA (espais tancats)
Subministrament d'oxigen CONTINU Ràpida CONSUMICIÓ d'oxigen
Tipus de combustió Afavoreix una COMBUSTIÓ COMPLETA I INTENSA ACUMULACIÓ DE FUMS I GASOS COMBUSTIBLES SENSE CREMAR
Fums Ajuda a EVACUAR els fums calents i tòxics, evitant que s'acumulin gasos no cremats Els gasos s'acumulen dins el recinte
Qui governa el foc ⚠ Està governat per la DISPONIBILITAT DE COMBUSTIBLE ⚠ Està governat per la DISPONIBILITAT D'OXIGEN
Evolució El foc es desenvolupa LLIUREMENT Pot REDUIR LA INTENSITAT o fins i tot portar-lo a una FASE LATENT, on la combustió de flama S'ATURA PER MANCA D'OXIGEN
⚠⚠ Risc específic — Malgrat no tenir un foc que es desenvolupa lliurement ni molt altes temperatures, ELS MATERIALS PODEN CONTINUAR PIROLITZANT I GENERANT GASOS COMBUSTIBLES. Una APORTACIÓ D'AIRE SOBTADA I NO CONTROLADA (trencament d'una finestra, obertura d'una porta, COL·LAPSE D'UN SOSTRE) POT CANVIAR RADICALMENT EL COMPORTAMENT DEL FOC I DESENCADENAR UNA REIGNICIÓ VIOLENTA

⚠ Vincle amb el tema 24 (incendis estructurals, MAN.INES.000): la distinció ILC/ILV del MAN.GRAL.008 és exactament el que el manual d'incendis estructurals resumeix en el decàleg com "IDENTIFICA SI L'INCENDI ESTÀ LIMITAT PER COMBUSTIBLE O PER VENTILACIÓ I PREDIU LA SEVA EVOLUCIÓ" i en la màxima "EL FOC RESPIRA: QUI CONTROLA LA VENTILACIÓ, CONTROLA L'INCENDI". Terminologia i concepte coincideixen plenament.

8.5. Temperatura del combustible

La TEMPERATURA a la qual es troba el combustible ABANS DE LA IGNICIÓ influeix DIRECTAMENT en la FACILITAT amb què s'encendrà i en la VELOCITAT amb què es propagarà el foc.

Principi Conseqüència
COM MÉS ALTA és la temperatura del combustible, MENYS ENERGIA EXTERNA cal (de la font d'ignició o de la calor d'altres zones del foc) per escalfar-lo fins a la seva temperatura d'ignició La ignició és MÉS RÀPIDA I FÀCIL i el foc es PROPAGA AMB MÉS FACILITAT un cop iniciat
Exemples del manual
No és el mateix intentar encendre una FUSTA que està a la temperatura exterior a l'hivern que una que ja està PREESCALFADA AL COSTAT DE L'ESTUFA
⚠ En un INCENDI FORESTAL, la CALOR RADIANT DEL FOC PRINCIPAL PREESCALFA LA VEGETACIÓ CIRCUMDANT, assecant-la i augmentant-ne la temperatura; quan el front de flama arriba, LA PROPAGACIÓ ÉS RÀPIDA
En els MOTORS DE COMBUSTIÓ INTERNA, en climes molt freds el motor pot tenir dificultats per arrencar; alguns motors dièsel necessiten sistemes complementaris per PREESCALFAR

9. Transmissió de la calor i mecanismes de propagació

La PROPAGACIÓ d'un incendi depèn DIRECTAMENT de COM LA CALOR ES TRANSFEREIX D'UN PUNT A UN ALTRE, escalfant el combustible adjacent fins a la seva TEMPERATURA D'IGNICIÓ. Hi ha TRES MECANISMES PRINCIPALS: CONDUCCIÓ, CONVECCIÓ i RADIACIÓ.

9.1. Transmissió de la calor

CONDUCCIÓ CONVECCIÓ RADIACIÓ
Definició Transferència de calor a través del CONTACTE DIRECTE ENTRE MOLÈCULES Transferència de calor mitjançant el MOVIMENT D'UN FLUID (líquid o gas) Transferència de calor en forma d'ONES ELECTROMAGNÈTIQUES
Mecanisme L'energia tèrmica es mou de les partícules MÉS CALENTES a les MÉS FREDES mitjançant VIBRACIONS I COL·LISIONS, sense desplaçament significatiu de la matèria Els fluids calents es tornen MENYS DENSOS i ASCENDEIXEN, mentre que els més freds i densos BAIXEN, creant CORRENTS DE CONVECCIÓ que transporten l'energia tèrmica ⚠ NO REQUEREIX UN MEDI FÍSIC per transmetre's: POT VIATJAR PEL BUIT (com la calor que ens arriba del Sol)
Medi principal És el principal mecanisme de transmissió en SÒLIDS En un incendi implica principalment el MOVIMENT DELS GASOS CALENTS I FUMS Tots els objectes calents emeten radiació tèrmica
Factor determinant La CONDUCTIVITAT TÈRMICA del material: els METALLS són BONS CONDUCTORS; la FUSTA o l'AIRE són BONS AÏLLANTS La diferència de densitat per temperatura ⚠⚠ La POTÈNCIA depèn de la SUPERFÍCIE de l'objecte i, SOBRETOT, de la seva TEMPERATURA ELEVADA A LA QUARTA POTÈNCIA (T⁴)
En els incendis La calor es transmet a través de PARETS, ESTRUCTURES METÀL·LIQUES (bigues, conductes) o altres materials sòlids, escalfant combustibles al COSTAT OPOSAT o en zones ALLUNYADES del punt d'origen Els gasos de combustió i els fums calents ASCENDEIXEN i S'ACUMULEN AL SOSTRE, formant una CAPA DE GASOS CALENTS que pot estendre's HORITZONTALMENT per tota la sala i, si troba obertures (portes, finestres, escales, conductes), PROPAGAR-SE A ALTRES HABITACIONS O PISOS Les flames radien molta calor i ESCALFEN COMBUSTIBLES PROPERS SENSE CONTACTE DIRECTE fins a la seva temperatura d'ignició. ⚠ Fins i tot els FUMS I GASOS CALENTS radien molta calor a objectes amb els quals NI TAN SOLS ENTREN EN CONTACTE
⚠ Importància relativa segons el manual "NO ÉS EL MECANISME DE TRANSMISSIÓ MÉS IMPORTANT" "És un mecanisme IMPORTANT en la propagació d'incendis EN EDIFICIS" "És UN DELS MECANISMES MÉS IMPORTANTS per a la propagació del foc"
9.1.1. Precisions sobre la radiació
Propietat de la radiació Conseqüència operativa
Es transmet EN LÍNIA RECTA des de la font que la genera (per exemple les flames) i EN TOTES DIRECCIONS Cal anar amb compte amb l'exposició a GRANS SUPERFÍCIES, però ESPECIALMENT A ALTES TEMPERATURES (flames)
⚠⚠ La INTENSITAT DE RADIACIÓ EMESA QUE REBEM ÉS INVERSAMENT PROPORCIONAL AL QUADRAT DE LA DISTÀNCIA Duplicar la distància redueix la intensitat rebuda a UNA QUARTA PART
Protecció Anar DEGUDAMENT PROTEGITS · RESGUARDAR-SE "A L'OMBRA" · ALLUNYAR-NOS DE LA FONT (si és possible)
⚠ Objectes calents També en generen, però NO TANT com les flames; per exemple, un cop extingit el foc, els OBJECTES CALENTS SEGUEIXEN RADIANT CALOR

9.2. Mecanismes de propagació: el cicle en quatre passos

Un cop el foc s'ha iniciat, la seva propagació a nous combustibles propers segueix un CICLE CONTINU D'ESCALFAMENT I IGNICIÓ, impulsat principalment pels mecanismes de transmissió de calor.

Pas Nom Contingut
1 TRANSMISSIÓ DE CALOR Els combustibles adjacents al foc reben calor, que els arriba principalment per RADIACIÓ (directament de les flames i els gasos calents) i per CONVECCIÓ (contacte amb els gasos de combustió calents que ascendeixen i es desplacen)
2 AUGMENT DE LA TEMPERATURA La calor rebuda ELEVA LA TEMPERATURA DEL COMBUSTIBLE NO CREMAT
3 EMISSIÓ DE GASOS COMBUSTIBLES A mesura que el combustible s'escalfa, comença a alliberar VAPORS I GASOS COMBUSTIBLES INFLAMABLES, PER PIRÒLISI O EVAPORACIÓ
4 IGNICIÓ DELS GASOS Aquests gasos i vapors s'encenen per TRES VIES: a) per CONTACTE DIRECTE AMB LA FLAMA del foc existent · b) per AUTOIGNICIÓ, si assoleixen la seva temperatura d'autoignició abans que els arribi la flama · c) per PROJECCIÓ DE PARTÍCULES ENCESES: BRASES ARROSSEGADES PEL VENT en un incendi forestal, DEGOTEIG DE MATERIALS FOSOS ENCESOS, o CAIGUDA DE MATERIALS ENCESOS COL·LAPSATS
Esquema de la conducció, la convecció i la radiació i cicle de propagació en quatre passos
Figura 3. Els tres mecanismes de transmissió de la calor —conducció, convecció i radiació— i el cicle de propagació en quatre passos, amb les tres vies d'ignició dels gasos (apartats 9.1 i 9.2).

9.3. Particularitat dels combustibles gasosos

En els GASOS COMBUSTIBLES la propagació és INHERENTMENT MÉS SENZILLA I DIRECTA. Com que el combustible JA es troba en FASE GASOSA, la propagació es produeix pel MOVIMENT DEL FRONT DE FLAMA A TRAVÉS DE LA BARREJA de gasos combustibles i oxigen. Els gasos que encara no cremen són ESCALFATS PEL FRONT DE FLAMA fins a la seva temperatura de combustió i S'ENCENEN RÀPIDAMENT PER CONTACTE DIRECTE amb la flama.

10. Efectes de la calor en els materials

A més dels efectes dels mecanismes de propagació, la calor comporta un AUGMENT DE TEMPERATURA IMPORTANT EN TOTS ELS MATERIALS, i en els NO COMBUSTIBLES pot tenir CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES O NO DESITJADES. Aquests efectes són fonamentals per entendre el comportament de les ESTRUCTURES i els MATERIALS durant un incendi.

10.1. Dilatació tèrmica

Fase Què passa
DILATACIÓ AUGMENT DE VOLUM que experimenten els materials quan S'ESCALFEN. En un incendi es manifesta amb una FORÇA CONSIDERABLE en tot tipus de materials, especialment en METALLS com l'ACER DE LES BIGUES ESTRUCTURALS
⚠⚠ Magnitud de la força Aquesta força es considera PRÀCTICAMENT IMPARABLE: els materials en dilatar-se poden exercir una PRESSIÓ IMMENSA sobre els elements adjacents
Danys La pressió pot provocar FISSURES, ESQUERDES i, en els casos més greus, el COL·LAPSE DE MURS o la RUPTURA DE LES UNIONS ESTRUCTURALS
CONTRACCIÓ posterior Un cop l'incendi és extingit i l'estructura ES REFREDA, es produeix la CONTRACCIÓ del material. ⚠ Aquesta contracció POT NO SER UNIFORME, deixant l'estructura DEFORMADA, INESTABLE i SENSE LA SEVA INTEGRITAT ORIGINAL
⚠⚠ Conseqüència final Moltes estructures afectades per un incendi NO PODEN SER RECUPERADES I HAN DE SER ENDERROCADES

10.2. Pèrdua de resistència dels materials (acer, formigó i fusta)

L'INCREMENT DE TEMPERATURA REDUEIX DRÀSTICAMENT LA RESISTÈNCIA MECÀNICA de molts materials. Aquest fenomen és particularment CRÍTIC en els components estructurals.

Per això les NORMATIVES DE CONSTRUCCIÓ MODERNES exigeixen que les estructures siguin DISSENYADES PER RESISTIR L'ACCIÓ DEL FOC DURANT UN TEMPS DETERMINAT EN MINUTS (R30, R60, R90, R120, etc.) SOTA CONDICIONS NORMALITZADES. L'objectiu és DONAR TEMPS SUFICIENT PER A L'EVACUACIÓ SEGURA DELS OCUPANTS I PER A L'ACTUACIÓ DELS EQUIPS D'EMERGÈNCIA.

Material Comportament davant la calor
METALLS (ACER) ⚠⚠ L'ACER PERD RÀPIDAMENT LA SEVA CAPACITAT DE CÀRREGA A PARTIR DELS 300 ºC i ESDEVÉ PRÀCTICAMENT INÚTIL A TEMPERATURES SUPERIORS ALS 550–600 ºC. Aquest debilitament provoca la seva DEFORMACIÓ i, finalment, el COL·LAPSE DE L'ESTRUCTURA
FORMIGÓ Tot i ser un material MÉS RESISTENT AL FOC, les altes temperatures poden provocar l'EVAPORACIÓ DE L'AIGUA INTERNA, generant tensions que causen el DESPRENIMENT DE LA CAPA SUPERFICIAL (fenomen conegut com a SPALLING). ⚠ Això deixa AL DESCOBERT EL FERRO INTERN, que aleshores PERD RESISTÈNCIA DE FORMA ACCELERADA
FUSTA La CAPA CARBONITZADA que es forma a la superfície durant la combustió ACTUA COM A AÏLLANT TÈRMIC, PROTEGINT L'INTERIOR DE LA PEÇA DURANT UN TEMPS. Quan les estructures de fusta no estan protegides amb altres materials, ES SOBREDIMENSIONEN per compensar la PÈRDUA DE SECCIÓ que patiran per la carbonització, assegurant que mantinguin la seva capacitat de càrrega durant el temps de resistència al foc exigit

Aquests efectes ressalten la importància d'avaluar NO NOMÉS LA COMBUSTIBILITAT d'un material, SINÓ TAMBÉ EL SEU COMPORTAMENT TÈRMIC per garantir la seguretat en un incendi.

⚠ COHERÈNCIA AMB ELS TEMES 15 i 23: el MAN.GRAL.006 (construcció) descriu els mateixos tres comportaments (acer que perd capacitat portant, formigó que pot fallar per pèrdua de capacitat del ferro intern, fusta que carbonitza) i el MAN.SP.000 (prevenció) formalitza els criteris R (capacitat portant), E (integritat) i I (aïllament tèrmic) amb el temps en minuts. Els tres manuals són consistents: R30/R60/R90/R120 del tema 8 és el criteri "R" del tema 23.

11. Fenòmens extrems: backdraft i flashover

En el desenvolupament d'un incendi, especialment en ESPAIS TANCATS, es poden donar certes condicions que porten a FENÒMENS EXTREMS I ALTAMENT PERILLOSOS per als ocupants i els equips d'emergència. Els dos més coneguts són el BACKDRAFT i el FLASHOVER. ⚠ Tot i que sovint es confonen, són FENÒMENS DIFERENTS IMPULSATS PER MECANISMES DIFERENTS.

11.1. Backdraft

El BACKDRAFT és una REIGNICIÓ EXPLOSIVA d'un incendi que es troba en una FASE DE VENTILACIÓ LIMITADA.

Apartat Contingut
CONDICIONS DE FORMACIÓ Es produeix en un COMPARTIMENT TANCAT on un incendi ha CONSUMIT GAIREBÉ TOT L'OXIGEN disponible. El foc es troba "DORMIT" o en FASE LATENT, SENSE FLAMA ACTIVA, però els materials combustibles CONTINUEN PIROLITZANT-SE a causa de l'alta temperatura, OMPLINT L'ESPAI DE GASOS I VAPORS ALTAMENT COMBUSTIBLES, PERÒ SENSE SUFICIENT OXIGEN PER CREMAR
⚠⚠ SENYALS D'ALERTA ACUMULACIÓ DE FUM ESPÈS I SENSE MOVIMENT, DE COLOR MARRONÓS O GROGUENC, juntament amb "RESPIRACIONS" A LES ESCLETXES (FUM PULSANT)
MECANISME Quan s'obre una porta o finestra (o qualsevol obertura que permeti l'entrada d'aire), es produeix una ENTRADA SOBTADA D'OXIGEN a aquesta atmosfera carregada de gasos calents i combustibles. Aquest oxigen es barreja RÀPIDAMENT amb els gasos calents, creant una BARREJA INFLAMABLE que S'ENCÉN DE MANERA SOBTADA I EXPLOSIVA. La flama es PROPAGA VIOLENTAMENT CAP A L'OBERTURA PER ON HA ENTRAT L'OXIGEN, projectant flames i gasos calents CAP A L'EXTERIOR
PERILLOSITAT Rau en la FORÇA EXPLOSIVA que allibera i en la RÀPIDA PROPAGACIÓ del foc per l'espai i cap a l'exterior
Senyals de backdraft en una façana: vidres ennegrits, fum pulsant per les escletxes i binomi arrecerat fora de l'eix de la porta
Figura 4. Senyals de backdraft en una façana: vidres ennegrits, fum pulsant per les escletxes i binomi arrecerat fora de l'eix de la porta (apartat 11.1).

11.2. Flashover

El FLASHOVER és la TRANSICIÓ RÀPIDA D'UN INCENDI LOCALITZAT A UN INCENDI TOTALMENT DESENVOLUPAT en un espai, on TOTES LES SUPERFÍCIES COMBUSTIBLES S'ENCENEN GAIREBÉ SIMULTÀNIAMENT.

Apartat Contingut
CONDICIONS DE FORMACIÓ Es produeix quan la calor generada pel foc —tant per CONVECCIÓ dels gasos calents acumulats al sostre com per RADIACIÓ DIRECTA de les flames— IRRADIA INTENSAMENT SOBRE TOTS ELS MATERIALS COMBUSTIBLES DE LA SALA, escalfant gradualment totes les superfícies exposades fins a la seva TEMPERATURA D'IGNICIÓ. Afavorit per una CÀRREGA DE FOC ELEVADA i COMBUSTIBLES AMB BAIX PUNT D'IGNICIÓ
MECANISME A mesura que tots els materials del compartiment arriben a la seva temperatura d'autoignició GAIREBÉ AL MATEIX TEMPS, s'encenen de forma SOBTADA I GENERALITZADA: tot l'espai es troba en flames EN QÜESTIÓ DE SEGONS
⚠⚠ Diferència amb el backdraft A diferència del backdraft, que és un fenomen impulsat per la MANCA D'OXIGEN I LA SEVA POSTERIOR ENTRADA D'AIRE, EL FLASHOVER ÉS PRINCIPALMENT UN FENOMEN TÈRMIC, RESULTAT DE L'ACUMULACIÓ DE CALOR I LA RADIACIÓ
RELACIÓ AMB LA VENTILACIÓ ⚠ Un flashover pot produir-se TANT EN ESPAIS AMB BONA VENTILACIÓ (si el foc té prou combustible per generar la calor radiant necessària) COM EN ESPAIS AMB VENTILACIÓ LIMITADA. En aquests últims, una ENTRADA SOBTADA D'AIRE POT ACTUAR COM A DETONANT, accelerant el procés tèrmic que ja s'estava gestant
PERILLOSITAT Rau en la SOBTADA I COMPLETA IMPLICACIÓ DE L'ESPAI EN FLAMES, les ALTÍSSIMES TEMPERATURES assolides i la RÀPIDA DESTRUCCIÓ que provoca
Flashover: capa de gasos calents al terç superior de la sala i ignició simultània de tots els combustibles
Figura 5. Flashover: capa de gasos calents al terç superior de la sala i ignició simultània de tots els combustibles (apartat 11.2).

11.3. Quadre comparatiu

BACKDRAFT FLASHOVER
Què és REIGNICIÓ EXPLOSIVA TRANSICIÓ a incendi TOTALMENT DESENVOLUPAT
Motor del fenomen ⚠ MANCA D'OXIGEN + ENTRADA SOBTADA D'AIRE ⚠ ACUMULACIÓ DE CALOR I RADIACIÓ (fenomen TÈRMIC)
Estat previ del foc "DORMIT" o LATENT, SENSE FLAMA ACTIVA, amb piròlisi continuada Incendi LOCALITZAT però ACTIU, amb capa de gasos calents al sostre
Condició de ventilació SEMPRE ventilació limitada Pot donar-se amb BONA ventilació O amb ventilació limitada
Desencadenant L'OBERTURA (porta, finestra) L'assoliment de la temperatura d'ignició a totes les superfícies
Senyals d'alerta Fum ESPÈS, SENSE MOVIMENT, MARRONÓS O GROGUENC · "RESPIRACIONS" a les escletxes (fum pulsant) Càrrega de foc elevada · capa de gasos calents acumulada · radiació intensa sobre totes les superfícies
Manifestació Projecció VIOLENTA de flames i gasos CAP A L'OBERTURA i cap a l'exterior TOT L'ESPAI EN FLAMES EN SEGONS
Comparativa entre backdraft i flashover amb els senyals d'alerta de cadascun
Figura 6. Backdraft i flashover: condicions de formació, mecanisme, relació amb la ventilació i senyals d'alerta de cadascun (apartat 11).

⚠ COHERÈNCIA AMB EL TEMA 24 (MAN.INES.000): el manual d'incendis estructurals aplica aquests dos fenòmens a la lectura de la columna de fum (FUM MOLT DENS I OPAC = major risc de backdraft o flashover; fum a GRAN VELOCITAT, TURBULENT I EN CAPES = sovint PRESAGI de flashover o backdraft) i a la TÈCNICA D'ENTRADA SEGURA (valorar backdraft o flash-over induït si el fum és molt fosc, dens i es veu "BATEGAR"). El "fum pulsant" del tema 8 i el fum que "bategà" del tema 24 són el mateix indicador.

12. Productes de la combustió

12.1. Per què la combustió real no és mai ideal

En una COMBUSTIÓ IDEAL (per exemple del metà), el combustible reacciona perfectament amb l'oxigen, generant NOMÉS CO₂ i H₂O. ⚠ Però la realitat dels incendis és MOLT DIFERENT: la combustió és GAIREBÉ SEMPRE INCOMPLETA i molt més complexa, produint una gran varietat de substàncies addicionals.

Causa Explicació
COMPOSICIÓ DELS COMBUSTIBLES Els materials quotidians (fusta, plàstics, tèxtils...) contenen una ÀMPLIA GAMMA D'ELEMENTS QUÍMICS que, en cremar, alliberen gasos i compostos que van MÉS ENLLÀ DEL CO₂ I L'AIGUA
COMBUSTIÓ INCOMPLETA No sempre hi ha prou oxigen per cremar tot el combustible eficientment, o la reacció és tan ràpida que no hi ha temps per una oxidació completa. Genera MONÒXID DE CARBONI (CO), gas LETAL INODOR I INCOLOR, i PARTÍCULES DE SUTGE (carboni sense cremar)
DESCOMPOSICIÓ TÈRMICA Per acció de la calor i les altes temperatures, molts materials ES DESCOMPONEN, generant una multitud de gasos i vapors combustibles i no combustibles. ⚠ Fins i tot materials NO COMBUSTIBLES o POC COMBUSTIBLES poden CONTRIBUIR ACTIVAMENT A L'INCENDI
El resultat és una barreja de
GASOS — alguns tòxics, asfixiants o contaminants
FUM VISIBLE — barreja de gasos i partícules en suspensió
FLAMA I CALOR
RESIDUS SÒLIDS — cendres, sutge i restes cremades, que poden ser dispersats pel vent o arrossegats per l'aigua d'extinció

12.2. Gasos: tòxics i asfixiants

⚠⚠ ELS GASOS GENERATS EN UN INCENDI SÓN UN DELS PERILLS MÉS GRANS I LA CAUSA PRINCIPAL DE MORTALITAT.

Gas Categoria Característiques i perill
MONÒXID DE CARBONI (CO) TÒXIC / CONTAMINANT És el producte de combustió incompleta MÉS COMÚ I PERILLÓS. Es produeix quan hi ha FALTA D'OXIGEN. ⚠ És INODOR, INCOLOR I INSÍPID, i S'UNEIX A L'HEMOGLOBINA DE LA SANG AMB MOLTA MÉS AFINITAT QUE L'OXIGEN, impedint-ne el transport i provocant ràpidament ASFÍXIA CEL·LULAR I LA MORT. ⚠⚠ En espais confinats POT ROMANDRE EN L'AMBIENT MOLT TEMPS DESPRÉS QUE LES FLAMES S'HAGIN EXTINGIT: cal MESURAR-NE LA CONCENTRACIÓ AMB DETECTORS DE GAS i GARANTIR UNA VENTILACIÓ ADEQUADA abans de permetre-hi l'accés
CIANUR D'HIDROGEN (HCN) TÒXIC Gas EXTREMADAMENT TÒXIC que es genera en la combustió de materials com el POLIURETÀ (sofàs, aïllaments i entapissats de mobles). Altres fonts comunes: COLES I RESINES de mobles prefabricats, PLÀSTICS d'aparells domèstics i INTERIORS DE COTXES MODERNS
Gasos de bateries de IÓ-LITI TÒXIC L'incendi de bateries de ió-liti, cada cop més presents en l'àmbit domèstic i en vehicles, genera una ÀMPLIA VARIETAT I QUANTITAT DE GASOS ALTAMENT TÒXICS
DIÒXID DE CARBONI (CO₂) ASFIXIANT En concentracions moderades pot ser LLEUGERAMENT TÒXIC (mal de cap, falta de concentració, somnolència). ⚠ En un incendi es genera EN GRANS QUANTITATS i la seva perillositat principal rau en la CAPACITAT D'ACTUAR COM A ASFIXIANT, DESPLAÇANT L'OXIGEN DE L'AIRE i reduint-ne la concentració per sota dels nivells necessaris per a la respiració, cosa que pot provocar PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA I LA MORT PER ASFÍXIA

⚠ Nota sobre els materials sintètics: actualment tenim un AMPLI VENTALL DE MATERIALS SINTÈTICS que ens envolten (a casa, al cotxe, a la indústria) i que, EN CREMAR, ALLIBEREN COMPOSTOS COMPLEXOS. Aquesta és la raó per la qual el perfil de toxicitat dels incendis actuals és molt pitjor que el dels incendis de fa dècades.

12.3. Fum

El FUM és la BARREJA dels GASOS DE COMBUSTIÓ, VAPOR D'AIGUA i PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ (cendra, sutge). Sol ser DENS I VISIBLE.

Aspecte Contingut
⚠ El fum com a FONT D'INFORMACIÓ El COLOR, la DENSITAT i el COMPORTAMENT (QUANTITAT, VELOCITAT i TURBULÈNCIA) són FONTS VALUOSES D'INFORMACIÓ que poden donar PISTES DEL QUÈ I EL COM ESTÀ CREMANT
Reducció de visibilitat Pot REDUIR DRÀSTICAMENT LA VISIBILITAT, dificultant l'ORIENTACIÓ i l'EVACUACIÓ de persones i la feina dels bombers
Efectes sobre la salut Pot provocar DIFICULTATS PER RESPIRAR, ASFÍXIA I MORT, més enllà de la toxicitat dels gasos que conté
⚠ Efecte tèrmic L'ELEVADA TEMPERATURA DEL FUM CALENT POT PROVOCAR CREMADES A LES VIES AÈRIES
⚠ Paper en la propagació És un VECTOR IMPORTANT DE PROPAGACIÓ

⚠ Vincle amb els temes 24 i 25: la "lectura del fum" que el MAN.GRAL.008 enuncia aquí com a principi general es desplega operativament al MAN.INES.000 (color, densitat, velocitat i turbulència, direcció i punt de sortida) i al MAN.INVE.000 (inclinació, concentració, color i nombre de focus de la columna). Els tres manuals coincideixen en els paràmetres bàsics: COLOR, DENSITAT i COMPORTAMENT.

12.4. Flama i calor

Concepte Definició i efectes
FLAMA La PART VISIBLE del procés de combustió: la REGIÓ DE GASOS INCANDESCENTS on es produeix la reacció de combustió
CALOR L'ENERGIA ALLIBERADA en aquestes reaccions. Ambdues són FONAMENTALS PER A LA PROPAGACIÓ de l'incendi
Risc per a la vida L'ALTA TEMPERATURA I LA RADIACIÓ emeses per la flama i els gasos calents representen un RISC ELEVADÍSSIM per a la vida, provocant CREMADES GREUS I RÀPIDES
⚠⚠ Causa principal de mortalitat Tot i això, EN LA MAJORIA D'INCENDIS LA CAUSA PRINCIPAL DE MORTALITAT NO ÉS DIRECTAMENT LA FLAMA O LA CALOR, SINÓ LA INHALACIÓ DE FUM I GASOS TÒXICS
Impacte en les estructures Els materials de construcció (ACER, FORMIGÓ, FUSTA) PERDEN LA SEVA RESISTÈNCIA MECÀNICA a altes temperatures: l'ACER ES DEFORMA I COL·LAPSA, el FORMIGÓ ES DESPRÈN I PERD CAPACITAT DE CÀRREGA i la FUSTA ES CARBONITZA. Això pot portar al COL·LAPSE TOTAL O PARCIAL DE L'EDIFICI

12.5. Residus sòlids i contaminació post-incendi

Un cop extingit el foc, un incendi deixa un LLEGAT MATERIAL que planteja NOUS DESAFIAMENTS, tant OPERATIUS com AMBIENTALS. Els residus sòlids inclouen CENDRES, SUTGE ADHERIT A LES SUPERFÍCIES i RESTES DE MATERIALS totalment o parcialment cremats, que en funció del que hagi cremat poden contenir una GRAN VARIETAT DE SUBSTÀNCIES TÒXIQUES I CONTAMINANTS.

Problema Descripció
CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA D'EXTINCIÓ ⚠ NO TOTA L'AIGUA utilitzada per extingir el foc S'EVAPORA I DESAPAREIX: bona part ES BARREJA AMB ELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ (cendres, sutge, compostos tòxics i altres substàncies químiques). Aquesta "AIGUA D'EXTINCIÓ" es converteix en un RESIDU ALTAMENT CONTAMINANT. Si no es gestiona adequadament pot fluir cap al SÒL, INFILTRAR-SE i CONTAMINAR AQÜÍFERS SUBTERRANIS, o arribar a RIUS I RIERES i a la XARXA DE CLAVEGUERAM. La seva RECOLLIDA, EMMAGATZEMATGE I TRACTAMENT són un REPTE LOGÍSTIC I AMBIENTAL important en les fases d'incendi i post-incendi
CONTAMINACIÓ DEL LLOC Els residus sòlids i les partícules tòxiques S'ASSENTEN I S'ADHEREIXEN A TOTES LES SUPERFÍCIES de l'espai afectat (habitatges, naus industrials, oficines). Aquesta contaminació pot suposar un RISC CONTINU PER A LA SALUT de les persones que tornin a accedir al lloc i per al PERSONAL DE NETEJA I REHABILITACIÓ, i requereix processos de DESCONTAMINACIÓ ESPECIALITZATS i sovint COSTOSOS abans que els espais puguin ser utilitzats de nou amb seguretat
⚠⚠ CAS PARTICULARMENT DELICAT: EL FIBROCIMENT Present en COBERTES, XEMENEIES, DIPÒSITS... Si bé NO ÉS COMBUSTIBLE, les ALTES TEMPERATURES D'UN INCENDI PODEN DISGREGAR LES SEVES FIBRES D'AMIANT, convertint-les en partícules molt fines que ES DISPERSEN AMB EL FUM, queden EN SUSPENSIÓ o S'ASSENTEN EN L'ENTORN. Aquestes fibres, un cop INHALADES, són causa de GREUS MALALTIES PULMONARS (ASBESTOSI) I CÀNCER

La GESTIÓ D'AQUESTS RESIDUS I LA DESCONTAMINACIÓ POST-INCENDI SÓN FASES CRÍTIQUES que asseguren la PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT I LA SALUT PÚBLICA un cop el foc ha estat extingit.

13. Teoria de l'extinció

Recordem el TETRAEDRE DEL FOC: què necessita un foc per existir? COMBUSTIBLE (el material que crema) · COMBURENT (normalment l'oxigen de l'aire) · CALOR (l'energia necessària per iniciar i mantenir la reacció) · REACCIÓ EN CADENA (el procés químic continu que manté el foc).

⚠⚠ PRINCIPI GENERAL DE L'EXTINCIÓ: PER EXTINGIR UN INCENDI HEM D'ELIMINAR UN O MÉS DELS COSTATS DEL TETRAEDRE. NO CAL ELIMINAR-LOS TOTS, NOMÉS UN PERQUÈ LA REACCIÓ DE COMBUSTIÓ S'ATURI.

13.1. Tècniques d'extinció: inanició, sufocació, refredament i inhibició

Tècnica Altres noms Costat del tetraedre En què consisteix Exemples del manual
ELIMINACIÓ DEL COMBUSTIBLE INANICIÓ o SEPARACIÓ COMBUSTIBLE RETIRAR O SEPARAR el material que crema o que podria cremar. Sense combustible, el foc no pot alimentar-se i s'extingeix TALLAR EL SUBMINISTRAMENT DE GAS O LÍQUID (canonades, fuites) · RETIRAR OBJECTES I MATERIAL COMBUSTIBLE DEL CAMÍ DEL FOC, manualment o amb maquinària pesada (piles de deixalles, vegetació) · CREMES D'EIXAMPLAMENT en incendis forestals
ELIMINACIÓ DEL COMBURENT SUFOCACIÓ COMBURENT ELIMINAR O REDUIR LA CONCENTRACIÓ D'OXIGEN per sota del nivell necessari (el manual recorda: generalment un mínim del 16% en l'aire) o del que sigui crític per a un combustible particular COBRIR LA PAELLA amb una tapa o drap humit (ben escorregut) · COBRIR EL FOC AMB MANTA IGNÍFUGA, ESCUMA O SORRA · INUNDAR UN ESPAI AMB GASOS NO COMBUSTIBLES, com el CO₂ o el NITROGEN, per desplaçar l'oxigen
ELIMINACIÓ DE LA CALOR REFREDAMENT CALOR ⚠⚠ ÉS LA TÈCNICA MÉS COMUNA I EFICAÇ. Consisteix a REDUIR LA TEMPERATURA DEL COMBUSTIBLE PER SOTA DEL SEU PUNT D'IGNICIÓ; sense prou calor, la reacció no es pot mantenir APLICAR AIGUA DIRECTAMENT SOBRE EL COMBUSTIBLE per absorbir la calor: refreda materials propers, DISMINUEIX O ELIMINA L'EMANACIÓ DE GASOS COMBUSTIBLES i EVITA LA PROPAGACIÓ
RUPTURA DE LA REACCIÓ EN CADENA INHIBICIÓ o INTERRUPCIÓ QUÍMICA REACCIÓ EN CADENA Alguns agents extintors INTERFEREIXEN AMB LA REACCIÓ QUÍMICA de la combustió: alliberen productes que ES COMBINEN AMB ELS RADICALS LLIURES DE LA FLAMA, TRENCANT EL CICLE de la reacció SUBSTITUTS DELS HALONS i algunes POLS QUÍMIQUES

13.2. Classes de foc (norma europea EN 2 / UNE-EN 2)

Segons la NORMA EUROPEA EN 2 (adoptada a Espanya com a UNE-EN 2), els focs es classifiquen en diferents CLASSES SEGONS EL TIPUS DE COMBUSTIBLE QUE CREMA.

Classe Combustible Precisions del manual
A Focs de MATERIALS SÒLIDS QUE FORMEN BRASES, generalment d'origen orgànic Fusta, paper, teixits, palla, carbó o CERTS PLÀSTICS que cremen deixant brases. ⚠ La combustió es produeix EN SUPERFÍCIE I EN PROFUNDITAT
B Focs de LÍQUIDS INFLAMABLES o SÒLIDS LIQUABLES Gasolina, gasoil, olis, dissolvents, alcohols, pintures, vernissos, quitrà o ceres. ⚠ La combustió es produeix PRINCIPALMENT EN SUPERFÍCIE
C Focs de GASOS INFLAMABLES Propà, butà, gas natural, metà, acetilè, hidrogen
D Focs de METALLS COMBUSTIBLES Magnesi, alumini, sodi, potassi, titani o zirconi. ⚠⚠ Aquests focs REACCIONEN DE MANERA VIOLENTA AMB AGENTS EXTINTORS COMUNS COM L'AIGUA
F Focs derivats de l'ús d'OLIS I GREIXOS D'ORIGEN ANIMAL O VEGETAL EN APARELLS DE CUINA (restaurants, cuines industrials) ⚠ Abans CLASSE K en altres normes. Aquests greixos tenen un PUNT D'AUTOIGNICIÓ MOLT ALT i requereixen agents que actuen per SAPONIFICACIÓ (transformen el greix en sabó, que no crema)

⚠⚠ NO EXISTEIX UNA CLASSE E DE FOCS ELÈCTRICS. L'ELECTRICITAT NO CREMA; el que sí que podem tenir són FOCS (classe A, B, C...) AMB PRESÈNCIA D'ELECTRICITAT. Cal tenir-ho present a l'hora de TRIAR EL MÈTODE I L'AGENT EXTINTOR.

Taula de les classes de foc A, B, C, D i F amb els agents extintors adequats per a cadascuna
Figura 7. Classes de foc de la norma UNE-EN 2 (A, B, C, D i F, sense classe E) i quadre dels quatre agents extintors del manual amb mecanisme, camp d'aplicació i limitacions (apartats 13.1 i 13.2).

13.3. Agents extintors: aigua

L'AIGUA és l'AGENT EXTINTOR PER EXCEL·LÈNCIA. Emprat des de temps immemorials, MOLT ABUNDANT I BARAT. La seva eficàcia rau ESPECIALMENT EN LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ABSORCIÓ DE CALOR.

Mecanismes d'extinció:

Ordre Mecanisme Fonament
1 (PRINCIPAL) REFREDAMENT ELEVADA CAPACITAT CALORÍFICA: l'aigua en fase LÍQUIDA pot absorbir una gran quantitat de calor per augmentar la seva temperatura (⚠ en fase VAPOR també, però MENYS: aproximadament LA MEITAT) · ELEVAT CALOR LATENT DE VAPORITZACIÓ: sobretot, absorbeix una gran quantitat de calor EN EL CANVI DE FASE DE LÍQUID A VAPOR (a 100 ºC). Cada litre d'aigua que es converteix en vapor RETIRA UNA ENERGIA CONSIDERABLE DEL FOC
2 (SECUNDARI) SUFOCACIÓ ⚠⚠ En vaporitzar-se genera un GRAN VOLUM DE VAPOR: APROXIMADAMENT 1.700 LITRES DE VAPOR PER CADA LITRE D'AIGUA. Aquest vapor pot DESPLAÇAR L'OXIGEN que envolta el foc i contribuir a la sufocació

Camp d'aplicació: principalment eficaç en focs de CLASSE A (materials sòlids amb brases: fusta, paper, teixits).

Formes d'aplicació:

Forma Detall
A GALLEDES o amb MÀNEGUES A RAIG COMPACTE (per ABAST I PENETRACIÓ) o ATOMITZAT (CON D'ATAC). ⚠ COM MÉS PETITA ÉS LA PARTÍCULA D'AIGUA, MÉS EFICAÇ I EFICIENT: s'aconsegueix vaporitzar MÉS QUANTITAT D'AIGUA, millorant la capacitat de REFREDAMENT i REDUINT DANYS PER AIGUA
CORTINA D'AIGUA (VENTALL DE PROTECCIÓ) Serveix de PROTECCIÓ als equips d'intervenció o a estructures i objectes adjacents, ABSORBINT I ATURANT BONA PART DE LA CALOR TRANSMESA PER RADIACIÓ
LLANÇAMENT DES DE L'AIRE Cas particular, generalment en INCENDIS FORESTALS: AVIONS I HELICÒPTERS

Limitacions:

Limitació Contingut
⚠ PERILL ELÈCTRIC CONDUCTORA DE L'ELECTRICITAT. NO S'HA D'UTILITZAR EN PRESÈNCIA DE TENSIÓ ELÈCTRICA
⚠⚠ LÍQUIDS INFLAMABLES (CLASSE B) Tot i que en determinades condicions pot funcionar, GENERALMENT NO ÉS L'AGENT MÉS EFICAÇ NI EL RECOMANAT, per tres raons: 1) la major part de la capacitat de refredament s'obté en VAPORITZAR A 100 ºC; si el líquid inflamable genera vapors combustibles a una temperatura INFERIOR, l'aigua NO EL REFREDARÀ PROU EFICAÇMENT per aturar l'emissió de vapors · 2) si el líquid inflamable és MÉS LLEUGER QUE L'AIGUA, SURARÀ SOBRE ELLA, i l'aigua EL POT DISPERSAR I ESCAMPAR, ESTENENT EL FOC · 3) el BOIL-OVER (vegeu la fila següent)
⚠⚠ BOIL-OVER En focs de líquids inflamables MENYS DENSOS QUE L'AIGUA i CONTINGUTS EN RECIPIENTS (hidrocarburs), l'aigua d'extinció VA A PARAR AL FONS DEL RECIPIENT, PER SOTA DEL COMBUSTIBLE que crema. Aquesta aigua S'ESCALFA, FINS I TOT PER SOBRE DELS 100 ºC, SENSE BULLIR a causa de la PRESSIÓ EXERCIDA PEL COMBUSTIBLE que té al damunt. A mesura que el combustible es consumeix i la pressió disminueix, l'AIGUA SOBREESCALFADA POT BULLIR DE COP, MASSIVAMENT I SENSE SENYALS D'AVÍS, PROJECTANT EL COMBUSTIBLE EN FLAMES FORA DEL RECIPIENT, escampant el foc i empitjorant dràsticament la situació
⚠ METALLS COMBUSTIBLES (CLASSE D) REACCIONA VIOLENTAMENT amb molts metalls combustibles, provocant EXPLOSIONS o alliberant GASOS INFLAMABLES (per exemple, HIDROGEN AMB EL MAGNESI), augmentant el perill
DANYS PER AIGUA Pot causar danys significatius en béns materials sensibles a l'aigua: equipament electrònic, biblioteques, obres d'art

Additius per millorar l'eficàcia de l'aigua:

Additiu Funció
AGENTS HUMECTANTS / TENSIOACTIUS REDUEIXEN LA TENSIÓ SUPERFICIAL de l'aigua, permetent-li PENETRAR MILLOR EN MATERIALS POROSOS I DENSOS (focs de classe A)
ESPESSEÏDORS AUGMENTEN LA VISCOSITAT de l'aigua, fent-la MÉS ADHERENT a les superfícies (especialment útil en estructures verticals) i REDUINT EL DRENATGE
AGENTS ESCUMÒGENS Concentrats que, barrejats amb aigua i aire en proporcions específiques, GENEREN ESCUMA PER A LA SUFOCACIÓ (focs de classe B i A)
AGENTS ENCAPSULANTS Additius MÉS MODERNS que actuen ENCAPSULANT LES PARTÍCULES DE COMBUSTIBLE I ELS VAPORS INFLAMABLES, interferint amb la combustió i reduint-ne la propagació. Exemples: F-500, eFP-600

⚠ Advertiment del manual: existeix una GRAN VARIETAT D'ADDITIUS AL MERCAT i, si bé molts tenen EFICÀCIA COMPROVADA per a aplicacions específiques, és CRUCIAL CONÈIXER LES SEVES PROPIETATS i ASSEGURAR-SE DEL SEU RENDIMENT REAL I LA SEVA COMPATIBILITAT abans de la seva utilització operativa generalitzada.

13.4. Escuma

L'escuma és un CAS PARTICULAR DE L'AIGUA, a la qual li afegim ESCUMOGEN I AIRE per formar una CAPA DE BOMBOLLES LLEUGERA.

Mecanismes d'extinció:

Ordre Mecanisme Com actua
1 (PRINCIPAL) SUFOCACIÓ Forma una CAPA AÏLLANT sobre la superfície del combustible, SEPARANT-LO DE L'OXIGEN ATMOSFÈRIC i evitant l'alliberament de vapors inflamables
2 REFREDAMENT L'aigua present a l'escuma CONTRIBUEIX A REFREDAR el combustible
3 SEPARACIÓ DE VAPORS La capa d'escuma EVITA QUE ELS VAPORS COMBUSTIBLES S'ALLIBERIN de la superfície del líquid

a) Classificació SEGONS LA COMPOSICIÓ QUÍMICA:

Tipus Sigla Característiques
Escumes PROTEÍNIQUES P Basades en PROTEÏNES ANIMALS HIDROLITZADES. Gran ESTABILITAT i bona RESISTÈNCIA A LA CALOR, però amb FLUÏDESA MÉS LENTA
Escumes FLUORO-PROTEÍNIQUES FP i FFFP Escumes amb BASE PROTEÍNICA (d'origen natural) amb ADDITIUS FLUORATS (PFAS). Les FP (Fluoroprotein) MILLOREN LA FLUÏDESA I LA RESISTÈNCIA A LA REIGNICIÓ de les proteíniques. Les FFFP (Film-Forming Fluoroprotein) són una evolució de les FP que incorporen tensioactius fluorats per obtenir també CAPACITAT DE FORMACIÓ DE PEL·LÍCULA. ⚠ PROHIBIDES A PARTIR DEL 4 DE JULIOL DE 2025
Escumes SINTÈTIQUES S Basades en TENSIOACTIUS I ALTRES POLÍMERS D'ORIGEN SINTÈTIC
Escumes FORMADORES DE PEL·LÍCULA AQUOSA AFFF Sintètiques; depenen EXCLUSIVAMENT de la presència de TENSIOACTIUS FLUORATS (PFAS) per formar una pel·lícula aquosa. ⚠ PROHIBIDES A PARTIR DEL 4 DE JULIOL DE 2025
Escumes LLIURES DE FLUOR 3F o FFF (Fluorine-Free Foams) Sintètiques per composició; es caracteritzen per NO CONTENIR COMPOSTOS FLUORATS (PFAS). ⚠⚠ Són la NOVA GENERACIÓ de productes, dissenyats com a ALTERNATIVES ECOLÒGIQUES i amb RENDIMENTS CREIXENTS, i són L'OPCIÓ PRIORITÀRIA EN L'ACTUALITAT

b) Classificació SEGONS LES PROPIETATS:

Tipus Propietat distintiva
AFFF (Aqueous Film-Forming Foam) Capacitat de formar una FINA PEL·LÍCULA AQUOSA sobre la superfície del combustible, que proporciona RÀPIDA EXTINCIÓ I SUPRESSIÓ DE VAPORS. Deriva de la composició amb tensioactius fluorats. ⚠ PROHIBIDES DES DEL 4.7.2025
RESISTENTS A ALCOHOLS (AR) Dissenyades per a COMBUSTIBLES POLARS (alcohols, cetones, èsters) que, per la seva MISCIBILITAT AMB L'AIGUA, DESTRUIRIEN LES ESCUMES CONVENCIONALS. Contenen POLÍMERS que formen una BARRERA PROTECTORA entre l'escuma i el combustible. Històricament moltes eren AR-AFFF, però amb la prohibició dels PFAS el mercat tendeix cap a alternatives com les AR-FFF
POLIVALENTS / MULTI-PROPÒSIT Efectives tant en focs de CLASSE A com de CLASSE B (incloent-hi sovint tant hidrocarburs com, en alguns casos, dissolvents polars si posseeixen també la característica AR). ⚠ NO CONFONDRE amb les MULTI-EXPANSIÓ

c) Classificació SEGONS EL COEFICIENT D'EXPANSIÓ (relació entre el volum d'escuma generat i el volum de barreja aigua/escumogen):

Tipus Coeficient Aplicació
BAIXA EXPANSIÓ Fins a 20:1 GRAN PROJECCIÓ, bona PENETRACIÓ i ADHERÈNCIA EN SUPERFÍCIES VERTICALS
MITJANA EXPANSIÓ De 20:1 a 200:1 OMPLIR VOLUMS MITJANS i focs amb VESSAMENTS
ALTA EXPANSIÓ Més de 200:1 OMPLIR GRANS ESPAIS TANCATS (hangars, magatzems) o focs TRIDIMENSIONALS, pel gran volum de bombolles generat
MULTI-EXPANSIÓ Variable Concentrats dissenyats per generar escumes amb DIFERENTS COEFICIENTS (baixa, mitjana o alta) EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE GENERADOR amb què es combinin, oferint flexibilitat amb un sol producte

Dosificació, compatibilitat, aplicació i taxa:

Aspecte Contingut
DOSIFICACIÓ La proporció d'escumogen en aigua sol ser de l'1%, 3% o 6%, segons el tipus d'escuma i l'aplicació. Amb els sistemes de dosificació moderns, que han millorat la precisió, LA TENDÈNCIA ÉS ANAR A ESCUMÒGENS CONCENTRATS, que permeten, per un mateix volum d'escumogen, OBTENIR MÉS QUANTITAT D'ESCUMA
⚠ COMPATIBILITAT És crucial assegurar la compatibilitat entre el CONCENTRAT ESCUMOGEN i el TIPUS DE COMBUSTIBLE, així com EVITAR LA BARREJA DE DIFERENTS TIPUS D'ESCUMES si no està expressament indicat pel fabricant. ⚠ A més, algunes POLS QUÍMIQUES PODEN TRENCAR LA MANTA D'ESCUMA, excepte les formulacions de pols COMPATIBLES AMB ESCUMA
FORMES D'APLICACIÓ La solució d'aigua i escumogen (l'ESCUMANT) es prepara habitualment mitjançant PREBARREJADORS EN LÍNIA o SISTEMES DE DOSIFICACIÓ EN BOMBA; posteriorment, a la LLANÇA D'ESCUMA s'incorpora AIRE per formar les bombolles. Per a les ALTES EXPANSIONS, donada la gran quantitat d'aire que han de capturar, es requereixen GENERADORS D'ESCUMA ESPECIALS que utilitzen VENTILADORS per forçar l'entrada d'aire. En els SISTEMES D'ESCUMA D'AIRE COMPRIMIT (CAF — Compressed Air Foam), l'aire s'injecta A PRESSIÓ DIRECTAMENT A LA LÍNIA DE MÀNEGUES, ABANS DE LA LLANÇA, juntament amb la barreja d'aigua/escumogen
⚠ TAXA D'APLICACIÓ Per a una extinció efectiva i eficient és fonamental aplicar l'escuma a un RITME D'APLICACIÓ MÍNIM (volum d'escuma per unitat de temps i superfície, p. ex. L/min·m²). PER SOTA D'AQUESTA TAXA MÍNIMA, LA CAPA D'ESCUMA ES POT TRENCAR I NO SER EFECTIVA

Camp d'aplicació i limitacions:

Aspecte Contingut
CAMP D'APLICACIÓ Principalment focs de CLASSE B (líquids inflamables); també efectives en focs de CLASSE A (sòlids amb brases, on poden penetrar i refredar)
ÚS PREVENTIU ⚠ Es fan servir PREVENTIVAMENT per SEGELLAR VESSAMENTS de líquids inflamables, cobrint la superfície per SUPRIMIR L'EMISSIÓ DE VAPORS I EVITAR LA IGNICIÓ ABANS QUE ES PRODUEIXI EL FOC, i la REIGNICIÓ un cop extingit
CONDUCTIVITAT ELÈCTRICA La majoria d'escumes basades en aigua SÓN CONDUCTORES, amb les mateixes limitacions que l'aigua en presència de tensió
⚠⚠ IMPACTE AMBIENTAL I LEGAL A PARTIR DEL 4 DE JULIOL DE 2025 ESTÀ PROHIBIDA A LA UE LA COMERCIALITZACIÓ I UTILITZACIÓ (amb algunes excepcions temporals) D'ESCUMES AMB COMPOSTOS FLUOROALQUILATS (PFAS), pel seu alt impacte ambiental (PERSISTÈNCIA, MOBILITAT i BIOACUMULACIÓ en la cadena alimentària) i els riscos per a la salut humana. La regulació ha impulsat el desenvolupament i l'adopció d'alternatives lliures de PFAS (FFF)
INTERFERÈNCIES Pot ser ARROSSEGADA PEL VENT o DESINTEGRAR-SE EN CONTACTE AMB FOCS MOLT INTENSOS. ⚠ ES DESTRUEIX AMB L'APLICACIÓ D'AIGUA A SOBRE, UN COP FORMADA
DANYS PER NETEJA Deixa residus que requereixen NETEJA POSTERIOR
REACTIVITAT AMB METALLS ⚠ NO ÉS APTA PER A FOCS DE METALLS COMBUSTIBLES
Classificació de les escumes: composició química, propietats i coeficient d'expansió, amb la prohibició dels PFAS
Figura 8. Les tres classificacions de les escumes del manual —per composició química (P, FP/FFFP, S, AFFF, 3F/FFF), per propietats (AFFF, AR, polivalents) i per coeficient d'expansió (baixa, mitjana, alta i multi-expansió)—, amb la dosificació, la taxa d'aplicació i la prohibició de PFAS del 4.7.2025 (apartat 13.4).

13.5. Pols química seca

La POLS QUÍMICA SECA és un AGENT EXTINTOR SÒLID, compost per PARTÍCULES MOLT FINES (ENTRE 10 I 20 MICRES) DE SALS METÀL·LIQUES I ALTRES SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES, conegut per la seva RÀPIDA I EFICAÇ CAPACITAT D'EXTINCIÓ.

Aspecte Contingut
MECANISME PRINCIPAL INHIBICIÓ: INTERRUPCIÓ DE LA REACCIÓ EN CADENA del foc
MECANISME SECUNDARI SUFOCACIÓ: crea una BARRERA entre el combustible i l'oxigen
PROPIETATS EXTINTORES Apta per a una ÀMPLIA GAMMA DE FOCS (classes A, B, C i D, SEGONS EL TIPUS DE POLS) · ofereix una RÀPIDA EXTINCIÓ · té bona CAPACITAT D'ADHERÈNCIA sobre superfícies sòlides, cosa que ajuda a EVITAR LA REIGNICIÓ · ⚠ és un agent NO CONDUCTOR DE L'ELECTRICITAT
Tipus de pols Composició Classes de foc
POLS ABC (POLIVALENT) Principalment FOSFAT MONOAMÒNIC ⚠ La MÉS COMUNA I VERSÀTIL: classes A, B i C
POLS BC (CONVENCIONAL) Sol estar basada en BICARBONAT DE SODI O POTASSI Classes B i C
POLS QUÍMIQUES ESPECIALS Formulades per a un metall o grup de metalls CONCRET ⚠ Classe D (magnesi, sodi, titani...)

Formes d'aplicació: EXTINTORS PORTÀTILS i SISTEMES FIXOS (d'INUNDACIÓ TOTAL o LOCAL).

Limitació Contingut
DANYS A EQUIPS SENSIBLES ⚠ NO és adequada per a entorns amb EQUIPS ELECTRÒNICS DELICATS (ordinadors, sales de control), ja que el residu de la pols pot COMPROMETRE LA SEVA FUNCIONALITAT
RISC DE REIGNICIÓ NO CREA UNA ATMOSFERA INERTA DURADORA, fet que pot provocar la REIGNICIÓ si no s'actua amb rapidesa o no es combina amb altres mètodes
DIFICULTAT DE NETEJA La neteja posterior és COMPLEXA, especialment amb la POLS ABC, que deixa una CAPA ENGANXOSA I POT SER CORROSIVA
⚠ ÚS EN ESPAIS TANCATS En àrees confinades pot REDUIR SEVERAMENT LA VISIBILITAT i AUGMENTAR EL RISC D'ASFÍXIA O IRRITACIÓ RESPIRATÒRIA. Es recomana prendre mesures per evitar la inhalació

13.6. Agents extintors gasosos

Els AGENTS EXTINTORS GASOSOS són una família d'agents que actuen principalment mitjançant la SUFOCACIÓ (reducció d'oxigen) o la INHIBICIÓ QUÍMICA de la flama.

Propietats i limitacions COMUNES a tots els agents gasosos:

Propietat Contingut
ABSÈNCIA DE RESIDUS NO deixen CAP TIPUS DE RESIDU després de la descàrrega, cosa que els fa crucials per protegir EQUIPS DELICATS I ACTIUS DE GRAN VALOR
NO CONDUCTORS D'ELECTRICITAT ⚠ Són SEGURS per utilitzar en la proximitat d'EQUIPS I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES SOTA TENSIÓ
APLICACIONS EN ENTORNS SENSIBLES Equips electrònics, sales de control, centres de dades, arxius, museus, laboratoris i altres espais on els danys per residus serien inacceptables
FORMES D'APLICACIÓ SISTEMES FIXOS (per INUNDACIÓ TOTAL en espais tancats o per APLICACIÓ LOCAL sobre el punt de risc). ⚠ Els sistemes d'inundació total REQUEREIXEN ALARMES PREDESCÀRREGA per garantir l'evacuació segura de les persones. També EXTINTORS PORTÀTILS (especialment el CO₂)
EFICÀCIA EN CLASSES B I C Molt eficaços en la supressió de focs de LÍQUIDS INFLAMABLES (B) i GASOS (C)
⚠⚠ INEFICÀCIA EN CLASSE A PROFUNDA NO són eficaços en incendis de materials sòlids amb BRASES PROFUNDES (classe A), ja que NO PENETREN EN EL MATERIAL
RISC DE REIGNICIÓ Com que ES DISPERSEN un cop descarregats, NO MANTENEN UNA ATMOSFERA INERTA DE FORMA DURADORA: es pot produir reignició si la font de calor no ha estat completament eliminada o refredada
INEFICÀCIA EN EXTERIORS / VENTILACIÓ L'eficàcia es redueix DRÀSTICAMENT en EXTERIORS o en ÀREES AMB MOLTA VENTILACIÓ, ja que el gas ES DILUEIX I DESAPAREIX RÀPIDAMENT

a) Gasos que actuen per SUFOCACIÓ (dilució o eliminació d'oxigen):

Agent Característiques Mecanismes Seguretat i limitacions
DIÒXID DE CARBONI (CO₂) Gas INCOLOR, INODOR i MÉS DENS QUE L'AIRE. S'emmagatzema a ALTA PRESSIÓ SUFOCACIÓ (principal) i REFREDAMENT (secundari, pel canvi de fase de líquid a gas) ⚠⚠ A les CONCENTRACIONS EXTINTORES el CO₂ és EXTREMADAMENT PERILLÓS I RÀPIDAMENT MORTAL, per la seva TOXICITAT DIRECTA (mal de cap, desorientació, pèrdua de consciència) i pel DESPLAÇAMENT D'OXIGEN (mort per asfíxia). El seu ús en espais ocupats requereix ESTRICTES PROTOCOLS DE SEGURETAT. Altres limitacions: possible XOC TÈRMIC en equips sensibles
GASOS INERTS (NITROGEN, ARGÓ i mescles: IG-55, IG-541...) Gasos FISIOLÒGICAMENT INERTS, INCOLORS, INODORS Actuen EXCLUSIVAMENT PER SUFOCACIÓ, diluint la concentració d'oxigen ⚠⚠ A diferència del CO₂, la seva acció sobre les persones és NOMÉS PER REDUCCIÓ D'OXIGEN. Els sistemes es dissenyen per extingir el foc a NIVELLS D'OXIGEN NORMALMENT ENTRE EL 10 I EL 12,5%, que permeten UNA EXPOSICIÓ HUMANA CURTA I SEGURA PER A L'EVACUACIÓ, sense els efectes tòxics directes del CO₂. NO PROVOQUEN XOC TÈRMIC. Aplicacions: PREFERITS en espais OCUPATS amb equips sensibles (sales de control, arxius), en sistemes fixos d'inundació total

b) Gasos que actuen per INHIBICIÓ QUÍMICA (agents nets):

Agent Característiques Situació normativa
HALONS (HISTÒRIC) HIDROCARBURS HALOGENATS (amb BROM, CLOR i FLUOR). Van ser els agents per INHIBICIÓ MÉS EFICAÇOS, RÀPIDS I NETS, sense deixar residus; ideals per a equips electrònics i aplicacions crítiques ⚠⚠ PRODUCCIÓ I ÚS PROHIBITS A PARTIR DEL 1994 (PROTOCOL DE MONTREAL) a causa del seu ALT POTENCIAL DE DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D'OZÓ (ODP). Només es permeten els HALONS RECUPERATS I RECICLATS per a un nombre MOLT LIMITAT D'"USOS CRÍTICS", en els casos en què no s'han trobat alternatives viables: AVIACIÓ CIVIL, INSTAL·LACIONS MILITARS I NUCLEARS
SUBSTITUTS DELS HALONS (agents nets de nova generació: HFCs, FK-5-1-12...) Compostos HALOGENATS (amb FLUOR; NO tenen ni BROM ni CLOR) o altres substàncies químiques amb un PERFIL AMBIENTAL MOLT MÉS FAVORABLE (baix o nul ODP i reduït GWP — Global Warming Potential). Mecanismes: principalment INHIBICIÓ QUÍMICA, amb un efecte SECUNDARI DE REFREDAMENT Molt eficaços, SIMILARS ALS HALONS però generalment amb una EFICÀCIA EXTINTORA LLEUGERAMENT INFERIOR, requerint a vegades CONCENTRACIONS MÉS ALTES. NO provoquen xoc tèrmic significatiu i són SEGURS PER A LES PERSONES a les concentracions d'extinció

⚠⚠ RESUM DE PROHIBICIONS I DATES DEL MANUAL: HALONS → prohibits des del 1994 (Protocol de Montreal, per l'ODP), amb excepció d'usos crítics amb halons recuperats i reciclats · ESCUMES AMB PFAS (AFFF, FFFP) → prohibides a la UE des del 4 de juliol de 2025 (amb algunes excepcions temporals), per persistència, mobilitat i bioacumulació.

Punts clau memoritzables

Oxidacions, combustió i tipus de combustió

Triangle, tetraedre i combustibles

Punts, límits, densitat i poder calorífic

Comburents, fonts d'ignició i condicionants

Transmissió de la calor, propagació i efectes en els materials

Fenòmens extrems i productes de la combustió

Extinció: tècniques, classes de foc i agents extintors

Practica aquest tema